«Mercè Rodoreda en el triangle de París». Textos de Mercè Rodoreda i Mercè Ibarz. Dramatúrgia: Ever Blanchet. Intèrprets: Òscar Castellví, Maria Clausó i Joan Marmaneu. Assistent de moviment: Èlia Genís. Pintures ampliades de Mercè Rodoreda: Eva Fernández. Il·luminació: Sophya Acosta. Escenografia i disseny gràfic: Neus Vallespí. Fotografia i premsa: Àlex Sánchez. Producció: Versus Teatre. Producció executiva: Roxana Díaz. Direcció: Maria Casellas. Sala Petita, Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona, 22 juliol 2023.
Han coincidit a la cartellera teatral catalana tres espectacles a partir de l'obra no teatral, que també en té, sinó narrativa de l'escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983). Una, la versió de «La plaça del Diamant», de Carlota Subirós i Ferran Dordal, del Teatre Grec i el Teatre Nacional de Catalunya (TNC); dues, el muntatge sensorial «Viatges i flors», de Cabosanroque, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Grec'23; i ara, durant el que queda d'estiu, amb l'agost inclòs, la mirada dramatúrgica que Ever Blanchet —com ja va fer fa uns trenta anys amb el muntatge «En veu baixa»—, ha creat sota el títol «Mercè Rodoreda en el triangle de París», amb dos dels contes de l'autora, «Nit i boira» i «Paràlisi», amb una breu introducció de l'assaig novel·lístic «Retrat de Mercè Rodoreda», de Mercè Ibarz, una de les escriptores que ha documentat i ha fet un seguiment a fons de la vida i l'obra de l'autora de novel·les immenses com «Quanta, quanta guerra», «Mirall trencat», «La mort i la primavera», «El carrer de les Camèlies», «Jardí vora el mar»... Inesgotable! Com més temps passa de la seva mort —aquest any se'n commemora el quarantè aniversari—, més es revaloritza l'obra de Mercè Rodoreda, ni que encara sigui només «La plaça del Diamant» la que es manté com a la seva targeta de presentació. La peça breu d'Ever Blanchet —setanta minuts— és una peça de cambra que reposa absolutament en la paraula tant densa com accessible de Mercè Rodoreda. ¿Per què “el triangle”, inclòs en el títol d'aquest muntatge? Doncs perquè l'obra encaixa en un temps que va des de l'exili a Bordeus, l'any 1946, pensant en l'ideal de la Barcelona deixada enrere, passant després per París, on més aviat escriu poesia i es dedica a la pintura, i finalment Ginebra, on reprèn l'escriptura de contes curts, sempre a l'ombra del Llac Léman... [+ crítica]
