«Un amor particular». Text i lletres: Jumon Erra i Daniela Feixas. Música: Miquel Tejada. Intèrprets: Mara Jiménez i Xavi Navarro. Músics: Andrea Mir / Ariana Abecasis i Albert Solà / Roger Mir. Escenografia i vestuari: Joana Martí. Il·luminació: Paula Costas. So: Jordi Ballbé. Moviment escènic: Gara Roda. Direcció de producció: Maite Pijuan. Productor executiu: Àlvar Rovira i Mireia Farrarons. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: David Ruiz. Ajudantia de direcció: Gara Roda. Ajudantia de producció: Sira Castells. Regidoria i sastreria: Ana López. Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé. Tècnics del teatre: Aleix Arbonès i Víctor Bartolomé. Construcció de l’escenografia: Carles Piera. Màrqueting i comunicació: Focus. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Disseny gràfic: Santi&Kco. Amb el suport de ICEC (Generalitat de Catalunya). Distribució: Sergi Calleja. Producció de Focus i Grec 2023 Festival de Barcelona. Direcció musical: Albert Solà, Andrea Mir i Miquel Tejada. Direcció: Jumon Erra. Teatre Condal, Barcelona. 21 juliol a 6 agost 2023.
«Un amor particular» entra al catàleg del teatre musical català amb una comèdia romàntica que esquiva el final feliç tirant de les convencions socials del segle XXI. Però això no vol dir que no miri enrere i s'enorgulleixi de la tradició perquè situa l'acció al Raval de Barcelona i la relació —ja sigui per atzar o no, ja ho sabran els espectadors— entre un marit en crisi de classe alta, benestant, conservador, de tortell i missa els diumenges, i una actriu que ha de fer mans i mànigues per sobreviure enmig de la precarietat del gremi, ni que sigui inventant-se l'especialitat de coach amb publicitat de fulletons inclosa que arriben fins i tot a les primeres files de platea. ¿I per què deia que l'obra mira enrere i s'enorgulleix de la tradició? Doncs perquè no hi ha gaire diferència entre la relació del Xavi i l'Ada amb la relació que tenien els seus avantpassats del temps del Paral·lel d'or, quan tenir una “querida” no era només ben vist sinó que era gairebé imprescindible. Hi ha aquesta picada d'ullet al passat quan en Xavi vol ajudar l'Ada econòmicament o facilitant-li l'emprenedoria amb les seves influències i amistats. I hi ha una raspallada contemporània quan l'Ada, ben al contrari del que potser admetien la majoria de vedets del Paral·lel d'or, rebutja aquesta ajuda que considera interessada: una dona i fills a la part alta de la Diagonal i una amant a temps lliure al Raval. El musical de Jumon Erra i Daniela Feixas també juga amb la influència que han exercit les moralitats dels contes populars al llarg del temps i fa una altra picada d'ullet al conte de la Ventafocs, aquí amb un retrovisor enyorat pel Xavi perquè era d'una motocicleta reciclada del seu avi, i allà amb una sabateta que, segons les versions occidentals, el príncep intenta desesperadament que encaixi en el peu de la noia de la nit... [+ crítica]
