ÉS QUAN DORMO QUE “NO” HI VEIG CLAR!

«L'últim àtom», de Jordi Oriol. Intèrprets: Joan Carreras, Mia Esteve, Carme Milán, Carles Pedragosa i Lara Segur (?). Espai escènic i vestuari: Sílvia Delagneau González i Max Glaenzel Ribas. Ajudantia d’espai escènic i vestuari: Camille Latron i Llorens, Marc Udina Duran. Música: Carles Pedragosa Torres. Il·luminació: David Bofarull Armengol. Ajudant d’il·luminació: Oriol Mestre. Espai sonor: Rai Segura Raspall. Projeccions: Marc Permanyer Conde. Producció executiva: Helena Font Barbero. Ajudant de producció: Lluís Victory Cirer. Regidoria: Ruben Ametllé Gutiérrez i Camille Latron i Llorens. Equip gestió Indi Gest: Marc Permanyer Conde i Manon Almellones Descharrois. Direcció tècnica: Albert Glas. Construcció d’escenografia: Pascualin Estructures i Ou. Confecció de vestuari: Goretti Puente, Camisería Siglo XXI i La Casa de Barrets. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Tècnica del teatre: Eva Rotllán. Màrqueting i comunicació: Focus. Fotografia: César Font. Disseny gràfic: Marc Permanyer Conde. Estudiant en pràctiques (MUET): Nelson Vilaronga Cunha de Araujo. Agraïments: Sportenis Rubí, Focus, La Brutal, Teatre Lliure, Francesc Cuéllar, Mireia Farrarons, Clàudia Flores, Paula Malia, Anna Maruny, Oriol Puchol, Clara Segura, María José Pedragosa. Distribució: EscenaApart. Una producció d’Indi Gest. Amb el suport de l’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell i L’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC). Un espectacle d'Indi Gest. Ajudant de direcció: Alba Collado. Direcció: Jordi Oriol. Teatre Goya, Barcelona, 1 juny 2026.

¿Si el nom del poeta pastisser J. V. Foix es pot pronunciar a la francesa macarrònica: “Jota, Uve, Fuà”, per què no es pot alterar també un dels seus versos més coneguts? ¿És cert, com afirma el poeta de Sarrià, que és quan es dorm que s'hi veu tot clar? ¿No pot ser que quan es dorm és precisament quan tot es veu menys clar? Tots aquests interrogants vénen a tomb després de veure l'espaterrant comèdia amanida amb una bona olla barrejada de fregolisme que l'autor i director Jordi Oriol ha titulat «L'últim àtom» —que també sona com “ultimàtum”— i que té la sort d'haver tornat als escenaris una actriu fins ara desconeguda i allunyada del teatre català com és Lara Segur, que ningú no ha de confondre amb la coneguda Clara Segura. «L'últim àtom» és un espectacle tan singular i ric de contingut com esperpèntic i clownesc, farcit d'una intel·ligència clarivident i divertidíssima, que s'empara en la teoria de la física quàntica —que no pateixin els que no saben un borrall de la física— i que juga amb el mite experimental del gat d’Schrödinger de fa gairebé cent anys i amb la tragèdia de fa 2.500 anys d'Èdip de Sòfocles —tant en cartellera teatral aquesta temporada— i que protagonitza el primer musical de la història de nom, com es veu, originalíssim: «Èdip, el musical»... [+ crítica]