«No em va fer Joan Brossa». Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: Cabosanroque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro). Veus enregistrades de: COIET de Banyoles (Servei d’atenció especialitzada per a persones adultes amb discapacitat de la comarca del Pla de l’Estany): M. Àngels Verge Mata, Pau Fernández Pujol, Eduard Martí Vergé, Alex Alba, Jonathan Perasa, Carmelita Puigdemont i Jordi Saubí Gironès. Fotografia: José Hevia. Una coproducció de: Cabosanroque, Teatre Nacional de Catalunya, Festival Temporada Alta 2016, Institució de les Lletres Catalanes, Fundació Brossa i Fundació Lluís Coromina. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció: Cabosanroque. Grec'23. Sala Raval, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona, 9 juliol 2023.
«Dimonis». Concepte, creació, dramatúrgia, direcció, disseny de so, composició i escenografia: Cabosanroque (Laia Torrents Carulla, Roger Aixut Sampietro). Text: Jacint Verdaguer, Maya Deren. Traducció del text de Maya Deren: Martí Sales. Música original: Cabosanroque i versions de Cabosanroque sobre el «Veni creator» de Raban Maur i «The Unanswered Question» de Charles Ives. Instal·lacions sonores: Cabosanroque. Disseny de la il·luminació: Cube.bz, Cabosanroque. Vídeo: Frau recerques visuals, Cabosanroque. Construcció de l’escenografia: Kike Blanco, Cabosanroque. Producció executiva i distribució: Helena Febrés Fraylich. Participació enregistrada: Niño de Elche (cantaor), Rocío Molina (bailaora), Enric Casasses (poeta), Manuel Delgado (antropòleg), Gerard Horta (antropòleg), Ricard Torrents (especialista en Verdaguer), Carme Torrents (museòloga), Lourdes Porquet (viròloga), Xavier Rebodosa (viròleg), Helena Pielias i Vicenç Viaplana (videoartistes), Laia Torrents i Roger Aixut (Cabosanroque). Interpretació dels versos de Jacint Verdaguer: Núria Martínez Vernis (poeta), Jordina Boix (directora de la Fundació Verdaguer). Interpretació del pare A. F. (exorcista): Joan Solana. Fotografia: José Hevia. Agraïments: Casa Museu Verdaguer, MUHBA (Museu d’Història de Barcelona), Departament d’Antropologia Social de la Universitat de Barcelona, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i Enric Casasses, perquè sense els seus «Dimonis» (Verdaguer Edicions, 2014) no existirien els de Cabosanroque. Una coproducció de Cabosanroque, Grec20 Festival de Barcelona, Temporada Alta19, La Filature Scène nationale de Mulhouse i Fundació Lluís Coromina. Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Fundació Verdaguer i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Direcció: Cabosanroque. Grec'23. Sala Raval. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona, 9 juliol 2023.
«Flors i viatges». Concepció, creació, construcció, dramatúrgia i direcció: Cabosanroque. Text original: Mercè Rodoreda, Svetlana Aleksiévitx. Adaptació: Cabosanroque. Amb la participació enregistrada de: Rocío Molina, Mónica López, Núria Martínez Vernis i refugiades ucraïneses a Catalunya (Mariia Kashpurenko, Nadiia Rusanova, Olena Radko, Hanna Hrechana, Alexandra Hrechana, Maria Hrechana, Hanna Rei, Barbara Sokilovska i Mariia Sokolovska). Traduccions del rus al català: Miquel Cabal. Traduccions del català a l’ucraïnès: Olena Velykodna. Música original: Cabosanroque; versió de «Strange Fruit» de Billie Holiday, interpretada per Núria Graham; «Lux Aeterna», de György Ligeti, interpretada per Cor de Teatre (Mariona Callís, Sara Gómez, Nuri Hernández, Ànnia Pons) i dirigida per David Costa. Enregistraments d’Alan Lomax: Laments de dones russes en la mort del seu pare. Disseny de la il·luminació: Cabosanroque, Cube.bz. Vídeo: Frau recerques visuals. Assistència tecnològica: Julià Carboneras. Ceràmica: Toni Cumella i Cabosanroque. Fotografia: José Hevia. Agraïments: Enric Masgrau, David Costa, Alba Codina, Xevi Gibert, Panxi Badi, Maria Bohigas i Alejandro Dardik, Glòria Bordons, Martí Sales, Oriol Sauleda, Pere Sarquella, Ricard i Rosa Carnissers, Can Pericus, Centre d’acollida de refugiats ucraïnesos del barri de Sant Narcís, Cesc Feixas i Carme Torrents, Lluís Coromina, Ceràmiques Cumella. Dedicat als pares de Cabosanroque. Una coproducció de Cabosanroque, Grec'23 Festival de Barcelona, Temporada Alta 2022, Naves del Español en Matadero 2023, Teatre Nacional de Catalunya 2023, Théâtre Garonne – Scène européenne 2024 i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Amb el suport de: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Fundació Lluís Coromina, Alumilux, Teatre Municipal de Girona, Cultura Banyoles i Fundació Mercè Rodoreda. Direcció: Cabosanroque. Grec'23. Sala Raval, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), 15 juliol 2023.
La companyia Cabosanroque experimenta amb propostes escèniques o performatives que sempre aporten una visió nova del concepte de la il·lusió. Parlo d'il·lusió perquè era un dels termes que encantava Joan Brossa, que és un dels autors de la trilogia que ara s'ha recuperat íntegra dins la programació del Grec'23 i que, en diferents passis d'entre trenta i quaranta minuts cadascun, s'ha instal·lat en dos dels espais de la Sala Raval del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) durant tot el mes de juliol. Cabosanroque ha preparat una presentació global al CCCB sota el lema «Tres maneres d'entrar: Rodoreda, Verdaguer, Brossa» i les tres tenen el nexe comú de la robotització dels elements poètics, de la paraula, del so, de la il·luminació, dels efectes escènics que aquí tenen més aviat un caràcter d'instal·lació expositiva —tan pròpia de les instal·lacions del mateix CCCB— en la qual els protagonistes són absolutament els ginys mecànics, els digitals, els electrònics, els reconstruïts o reaprofitats, com si fossin restes d'una parada dels Encants (sobretot en aquest cas els de «No em va fer Joan Brossa») i sempre amb l'absència de l'element humà dels Cabosanroque, cosa que fa que els espectadors o visitants entrin en una experiència immersiva, personal i lliure i que circulin al seu aire, enclaustrats a la sala entre penombres, foscors, llums de pilot, flaixos, veus misterioses, veus estrafetes, càntics o sons de diferents registres. Diu el poeta Enric Cassasses, un dels protagonistes del muntatge dedicat a Jacint Verdaguer, que la instal·lació no es pot fotografiar o enregistrar en vídeo perquè s'ha de viure i retenir a la memòria. En un sentit similar també es pot dir que cap de les tres instal·lacions de la trilogia no es pot explicar en paraules perquè s'ha de viure... [+ crítica]
