MARTA RIBERA... PASSI EL QUE PASSI!

«25 anys al teu costat (passi el que passi...!). XXV Gala Catalunya Aixeca el Teló. Guió de Sergi Belbel. Adaptació del guió d'Edu Pericas. Direcció musical: Xavier Mestres. Direcció artística: Joan Maria Segura. Intèrprets: Marta Ribera, Joan Pera, Ivan Labanda, Joan Lluís Bozzo, Jordi Díaz, Toni Albà, Mariona Escoda, Cirque du Soleil, Estel Aparicio, Mila Borràs, Jaume Casals, Bernat Cot, Xavi Duch, Isabel Rocatti, Mercè Martínez, Vicenta N’Dongo, Coco Comín, Gina Gonfaus, Mònica Pérez, Rosa Galindo, Guillem Albà, Jordi Rios, entre altres. Cor i banda de músics. Producció d'ADETCA i Teatres Públics de Barcelona. Retransmissió de TV3 / 3Cat. Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 7 setembre 2026.

L'actriu i cantant gironina Marta Ribera (Girona, 1971) ha estat la protagonista de la XXV Gala Catalunya Aixeca el Teló que els seus creadors han titulat en aquesta edició «25 anys al teu costat... passi el que passi!». Parodiant, doncs, el títol de l'espectacle, diguem també: Marta Ribera... al nostre costat, passi el que passi!. L'actriu, tot i que ha desenvolupat la major part de la seva extensa trajectòria de teatre musical dels últims trenta i tants anys en produccions de la Gran Vía madrilenya, és una creació de l'escola musical catalana. Primer, a Girona, on va néixer, i després a Barcelona i —parlem de la dècada dels anys noranta del segle passat— formada a l'escola Memory fundada per Àngels Gonyalons. ¿Calen més referències? Marta Ribera va debutar amb els primers musicals de Ricard Reguant i, més endavant, va treballar amb directors com Sergi Belbel, Jerôme Savary o Antonio Banderas. Marta Ribera ha estat la Mont —de Montserrat—, una mestra d'escola —picada d'ullet al conflicte de l'ensenyament que ha marcat el tancament del curs passat i també l'inici de curs— que el 2001 compagina la seva feina docent amb el teatre aficiona —una altra picada d'ullet a la tradició del teatre de base català— i, vint-i-cinc anys després, és escollida per presentar la gala del teatre català. Entremig, una història familiar amb registre de teatre musical barrejada amb efemèrides històriques globals d'aquest quart de segle: l'atemptat de les Torres Bessones, el moviment del 15M, l'efemèride del procés d'independència de l'1-O, el parèntesi de la pesta del coronavirus... i icones locals com les profecies de Pepe Rubianes, l'esclat de «Mar i cel» de Dagoll Dagom, el tancament de la trajectòria de teatre familiar del Teatre Regina, una tímida reivindicació del 2% cultural directa al president de la Generalitat de Catalunya, present a la platea, per cert, dissimuladament flanquejat, dues fileres més enrere, per dos mossos d'esquadra de seguretat disfressats de convidats (no en direm pas “infiltrats” ara, però se'ls veia d'una hora lluny perquè s'hi sentien com dos peixos fora de l'aigua)... [+ crítica]