LA VILARASAU ES DESPENTINA

«Lali Symon», de Sergi Belbel. Intèrprets: Júlia Bonjoch, Mont Plans i Emma Vilarasau. Veus en off: Anna Carreño i Joan Carles Gustems. Escenografia: Max Glaenzel i Josep Iglésias. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: Kiko Planas. Espai sonor: Joan Bonet. Caracterització: Helena Fenoy. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Raquel Doñoro. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Dvid Ruiz. Ajudantia de direcció i regodiria: Anna Carreño. Perruqueria i maquillatge: Noelia López i Alicia Osete. Tècnics de so: Albert Ballbé i Genís Morral. Caps tècnics del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martínez. Construcció escenografia: Jorba-Miró Estudi - Taller d'escenografia. Confecció del vestuari: Goretti i Menchén Tomàs. Confecció dels telons: Peroni. Màrqueting i comunicació: Teatre Romea. Reportatge fotogràfic: David Ruano. Disseny gràfic: Santi&Kco. Agraïments: Berto Romero i Creu Roja Catalunya. Direcció: Sergi Belbel. Grec'23. Teatre Romea, Barcelona, 5 juliol 2023.

Si algú havia d'aconseguir que la veterana actriu Emma Vilarasau, la Vilarasau, vaja, es presentés als espectadors, els de sempre i els novells, amb un paper poc habitual en ella era, sens dubte, el dramaturg i director Sergi Belbel. La Vilarasau es despentina fent de Lali Symon, una monologuista mordaç i sense pèls a la llengua que té un espai fix en una televisió i que brilla amb els seus vestits de lluentons i una caracterització kitsch sota un neó lluminós que pregona el seu nom artístic i que presideix l'escenari del Teatre Romea. Però darrere del personatge de Lali Symon hi ha la Joana, filla de l'Aurora, amb una filla a la ratlla dels vint, Violeta. Tres dones, tres generacions: àvia, mare, néta. Tres maneres de viure i veure el món i la vida, però les tres arrossegant a les seves motxilles alguns dels conflictes que no tenen data de caducitat: amors frustrats, una relació inestable entre mare i filla, la Joana i l'Aurora, que es repeteix cíclicament entre la Violeta i la Joana, i la lluita per mantenir la cuirassa de l'aparença pública sense que es desveli l'ànima íntima. Deixem per als espectadors els intríngulis de cadascuna d'elles i les petites sorpreses que el guió amaga. Sergi Belbel ha aprofitat la idea proposada per la mateixa actriu Emma Vilarasau, que volia fer un homenatge a la seva pròpia mare, amb qui va haver de viure deu anys d'assistència i acompanyament a l'hora de la vellesa. Amb aquesta realitat tan quotidiana, no li costa gaire posar-se els espectadors a la butxaca i fer que el que és la seva pròpia experiència trobi el referent en moltes de les espectadores, i dic expressament “espectadores” perquè Lali Symon és una feminista radical des del tupè blanc a les ulleres grosses, els lluentons i les sabates de taló, tot molt rosa, i repta l'auditori que interactuï i l'ajudi a elaborar l'estadística: ¿Quantes dones s'han trobat en el mateix cas que ella? ¿Quants homes en canvi han hagut de tenir cura dels seus pares?... [+ crítica]