«Eufòria», de Lara Díez Quintanilla. Intèrprets: Ramon Bonvehí, Marta Codina, Mireia Illamola Riubugent / Lara Díez Quintanilla, Laura Pau, Bàrbara Roig Grifoll i Marc Tarrida Aribau. Espai i il·luminació: Cube.bz. Vestuari: Laura Garcia Martos. Utilleria: Camille Latron Llorens. Caracterització: Alice Del Bello. Música original, espai sonor i vídeo: Erol Ileri. Moviment: Marta Tomasa. Fotografia: Kiku Piñol. Vídeo promocional: Raquel Barrera. Suport en dramatúrgia i direcció: Bernat Reher. Agraïments: Martita, Maria, Gabi, Erol, Javi, Ramon, Bàrbara, Laura, Toni, Mireia, Marc, Laura, Bernat, Camille, Olivia, Alice, Marta i totes les persones que han fet possible «Eufòria» a la Sala Beckett. També la tribu i germandat de saliva i sang Volcànica, les polifonies en La menor, i Ferran, Sergi, Ignasi, Elisenda, Àngels i Bernat. Ajudant de direcció: Francesca Vadell. Direcció: Lara Díez Quintanilla. Cicle Planeta persona. Els límits de la crisi climàtica. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 15 desembre 2021. Reposició: 26 maig 2023.
Escolto el viatger i escriptor Xavier Moret que parla de Lituània on hi ha una mena de República Independent a la ciutat de Vílnius, similar a la República Independent que algunes generacions han intentat constituir al barri de Gràcia de Barcelona. Allà, en terres bàltiques i “republicanes” de Vílnius, tenen fins i tot una constitució en la qual, entre altres sentències, diuen aquesta: “Tothom ha de morir, però no és obligatori”. I és una sentència que m'ha vingut a la memòria i a tomb arran d'aquest espectacle d'aires distòpics de l'actriu i dramaturga Lara Diez Quintanilla, que va crear ja fa dos anys com a resident de La Beckett i que va estrenar el 2021 i que ara ha reposat amb l'avantatge per als espectadors que la mirada actual és més objectiva gràcies al que permet la distància d'una pandèmia encara present però volgudament oblidada. Els sis personatges de l'obra «Eufòria» comencen bufant les espelmes d'aniversari, una escena que en una trama circular es reprendrà fins al fosc final. I tot engega amb un extens suport audiovisual, animació infantil, cinema romàntic..., que no s'abandona durant els noranta minuts i que evolucionarà cap a tragèdies i conflictes bèl·lics amb notícies internacionals amb l'exèrcit amenaçant al darrere. Tot s'aprofita al màxim, en un exercici que barreja el moviment, el discurs, les fugaces píndoles de cançó (a càrrec de l'actriu Laura Pau), els esclats d'eufòria —vet aquí el títol de l'espectacle— i la utopia generalitzada que respon a una pregunta que és clau: ¿Voleu ser feliços?... [+ crítica]
