MELODRAMA MUSICAL AMB CALÇADOR

«El regne de les anguiles», d'Albert Pijuan. Intèrprets: Carles Cruces, Joan Martínez i Neus Soler. Escenografia i vestuari: Lola Belles. Il·luminació: Daniel Gener. Comunicació Versus: Rafaela Rivas. Producció executiva: Daniela De Vecchi. Producció de LAminimAL i Sala Versus Glòries amb la col·laboració d'Atrium Viladecans i Viu el Teatre. Assistent de direcció: Jordi Casado. Direcció musical: Neus Soler. Direcció: Daniela De Vecchi i Toni Figuera. Companyia LAminimAL. Sala Versus Glòries, Barcelona, 3 maig 2023.

«Goita, què fan ara! Un tast de La Cubana!». I esclata la peça emblemàtica de la comparsa de la troupe cubanera. Això és el que pot pensar en veu baixa algun espectador just quan arrenca, amb la baixada de la vedet per l'escala de la sala, «El regne de les anguiles», un espectacle que podria ser considerat només un musical en clau de comèdia. Però el miratge de La Cubana desapareix de seguida, després de la primera escena, quan es comença a entreveure que, darrere d'una aparent història d'humor, amanida amb pit i cuixa i lluentons, hi ha la tragèdia de l'Espanya franquista i postfranquista amb el robatori de nadons, situada en aquest cas entre les dècades dels anys setanta, encara amb el projecte eugenèsic del metge feixista Vallejo Nájera, amb l'atemptat d'ETA al general franquista, presumpte hereu del regne, Carrero Blanco i l'eufòria preolímpica, amb els bots de Pasqual Maragall inclosos, pel 92 del segle passat. Els protagonistes són una jove cupletista del Paral·lel d'El Molino en decadència (es diu La Bella Rosita —qui sap si inspirada subtilment en l'antiga època daurada de La Bella Dorita), un venedor a domicili de peces tan “indispensables” per als peus i les sabates de xarol com els calçadors (en Ramonet, addicte al joc i escurat com una rata) i un quinqui habitual de les timbes de pòquer il·legals (àlies De La). Tots tres, atrapats entre la marginació de finals del franquisme de la Dictadura i l'esclat de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona amb aquell mític anunci del president del COI, Joan Antoni Samaranch, vell amic dels franquistes, «À la ville de...» que, ves com són les coses, ho va canviar tot... [+ crítica]