LES AMISTATS SÓN MENYS PERILLOSES SI HI HA NAT KING COLE PEL MIG

«Les amistats perilloses (Les liaisons dangereuses», de Pierre Choderlos de Laclos. Adaptació de Carol López. Intèrprets: Gonzalo Cunill, Eli Iranzo, Mónica López, Marta Pérez, Mima Riera, Tom Sturgess i Elena Tarrats. Espai escènic: Jose Novoa. Vestuari i caracterització: Nídia Tusal. So: Damien Bazin. Il·luminació: Jaume Ventura. Moviment: Vero Cendoya. Ajudanta d'escenografia: Mercè Lucchetti. Ajudanta de vestuari: Marta Pell. Alumna en pràctiques d'escenografia: Isabel Joaniquet (ESAD). Alumna en pràctiques del MUET: Guadalupe Bustamante. Construcció d'escenografia: Estudi-taller d'escenografia Jorba-Miró, Red i Antonio Garcia-M30 (2003 S.A.). Confecció de vestuari: Goretti Puente, Gustavo Adolfo Tarí i Segundo asalto. Agraïments: Another [Archive]. Producció: Teatre Lliure. Assistenta de direcció: Clàudia Cos. Ajudanta de direcció: Anna Llopart. Direcció: Carol López. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona, 18 maig 2023.

Aquí no volen sofàs ni cairats de punta, com va passar fa trenta anys, el desembre del 1993, amb la versió de «Les amistats perilloses» que va dirigir la malaguanyada Pilar Miró al Teatre Condal del Paral·lel amb una polèmica entre ella, com a directora, i l'actor Juanjo Puigcorbé, que interpretava el paper de Valmont, amb un repartiment que tenia entre altres les actrius Mercè Sampietro i Marta Calvó. Esmento l'anècdota perquè és l'antecedent més recent de l'obra «Les amistats perilloses» a Catalunya. Després, també fa trenta anys, va venir el «Quartet», de Heiner Müller —versió reduïda de «Les amistats perilloses»— amb l'admirable interpretació d'Anna Lizaran i Lluís Homar, al Lliure de Gràcia, una versió que el 2011 va recuperar la Sala Àtrium, amb Marta Domingo i Raimon Molins. Com acostuma a passar, aquella versió íntegra de Pilar Miró al Teatre Condal s'ha mitificat sense tenir en compte que va ser una posada en escena accidentada, i no pas perquè el sofà només volés en una primera funció —per raons de seguretat de les primeres files del teatre—, sinó perquè les diferències dins l'equip artístic es van mantenir durant tota la temporada, reflectides sobretot el dia de l'estrena quan la directora Pilar Miró va sortir a saludar i va haver de viure públicament que l'actor Juanjo Puigcorbé fes un mutis en desacord i gens dissimulat fora del grup. Renoi, quins temps, aquells! La crítica era capaç de posar de potes enlaire no només el sofà sinó un espectacle com «Les amistats perilloses» —amb l'expectació que arrossegava aleshores, venint com venia de l'impacte del cinema amb les versions d'Stephen Frears el 1988 i la de Milos Forman el 1989. Avui, que la critica s'ha convertit en una mena de safareig de rentadors públics, esgarrifa veure com es malgasta el sabó tot i el car que és... [+ crítica]