«Sucia». Dramatúrgia de Bàrbara Mestanza. Intèrprets: Pep Ambròs i Bàrbara Mestanza. Espai escènic i vestuari: Paola de Diego. Disseny d’i·luminació original: Adrià Pinar. Adaptació disseny d’il·luminació Madrid: Rocío Sánchez. So, gràfic i vídeo-escènic: JUMI. Audiovisuals: Marc Pujolar. Producció i adaptació tècnica Barcelona: Àgata Tantinyà i Pau Domingo. Producció original: Nacho Aldeguer i Rosel Murillo Lechuga. Assistents de direcció i producció Madrid: Cristina Arias i Denisse Cao Comunicació: CODEA. Fotografies: Luz Soria. Assessores: Lídia Casanovas (Assessorament consciència de gènere), Anna Planadevall (Psicòloga experta en violència masclista i abús), Núria Juanico (Periodista i investigadora sobre casos d’abús en el sector de les arts escèniques), Carla Vall (Advocada penalista) i Victoria Rosell (Jutgessa i Delegada del Ministerio de Igualdad). Agraïments: Festival Temporada Alta, La Virguería, Sala Ivanow, Estudi Karloff, Andrea Aguilar, Alejandro Bordanove, Berta García, Albert Llimós, Quico Montañez, Teo Planell, Octavio Salazar, Rubén Sánchez, Miguel Ortega, Alejandro Corrochano, Elio Ruppel, Laia Alberch, Kiwi Bravo, Mónica Boromello, Anna Maruny, CODEA, Alex Mañas, Oriol Perez i Albert Ventura, Mayte Barrera. Amb un agraïment especial a tothom que va formar part de l’equip original: Anna Cornudella (espai escènic), Nestor Reina (vestuari) i Lídia Casanovas. Una coproducció de Mmz, Bella Batalla i Teatro de La Abadía. Ajudant de direcció: Jaume Viñas. Direcció: Bàrbara Mestanza. Teatre Akadèmia, Barcelona, 17 maig 2023.
L'actriu i directora Bàrbara Mestanza és una de les tres fundadores de The Mamzelles, que primer va debutar com a grup musical el 2010 i dos anys més tard es va ampliar com a companyia teatral. Eren altres temps quan tot semblava possible. La integraven amb ella, Paula Ribó (o més aviat “Rigoberta Bendini”) i Paula Malia. Deu anys llargs després, cadascuna ha fet el seu camí i el de Bàrbara Mestanza, que per cert va formar part del repartiment de l'última «Yerma» del Teatre Lliure, passa recentment per aquesta obra teatral pròpia, «Sucia», estrenada a Temporada Alta i vista després a Madrid, que es basa en la seva pròpia experiència, víctima d'agressió sexual, però que no es limita a ser un documental de denúncia o fins i tot d'autoajuda per a altres sinó que inclou allò que la persona agredida porta a la seva motxilla i com la pot descarregar, com si fos el llast d'un globus per enlairar-se ben amunt. L'espectacle —dues hores— no ha de confondre's, per la seva durada, amb un doble monòleg en el qual Bàrbara Mestanza deixa anar el seu llast —cal recordar que, de l'experiència, també n'ha publicat una novel·la més àmplia a Plaza&Janés— sinó que és una proposta teatral que es va engrandint a manera que avança: des dels recursos audiovisuals amb entrevistes a especialistes que hi aporten el criteri professional, fins al fil musical que subtilment subratlla els moments àlgids del relat, l'escenografia volgudament de color rosa —potser com a ironia d'allò que diuen que, si és rosa, l'amor s'hi posa— i els diferents espais que es creen des del recambró estret de l'herboristeria que rellogava un presumpte massatgista del carrer Toledo de Madrid, al plató d'un “late night” televisiu o el faristol amb micros, sense esquivar la llitera del massatgista... [+ crítica]
