«¡Que salga Aristófanes!». Dramatúrgia: Joglars. Intèrprets: Alberto Castrillo-Ferrer, Angelo Crotti, Ramon Fontserè, Pilar Sáenz, Dolors Tuneu i Xavi Vilà. Disseny il·luminació: Bernat Jansà. Disseny de vestuari: Pilar Sáenz. Disseny de so: David Angulo. Escenografia: Anna Tusell. Atrezzo: Pere Llach i Gerard Mas. Confecció vestuari: Maria Àngels Pladevall i I.T.A. Berreteria: Nina Pawlowsky. Producció executiva: Montserrat Arcarons. Distribució: Joglars. Premsa i comunicació: Oriol Camprubí. Fotografia: David Ruano i Sílvia Pujols. Disseny gràfic: Nyam Agència Creativa i Manuel Vicente. Coproducció de Joglars, Comunidad de Madrid (Teatros del Canal) i Generalitat de Catalunya. Direcció tècnica: Pere Llach. Tècnics de gira: Pere Llach, Roger Vila i Carlos Atienza. Assessoria artística: Martina Cabanas. Direcció d'escena: Alberto Castrillo-Ferrer. Direcció: Ramon Fontserè. Companyia Joglars. Teatre Apolo, Barcelona, 6 maig 2023.
La companyia Joglars ha fet seixanta anys. La seva producció és de les més intenses del teatre contemporani i una de les més antigues de tot Europa amb quaranta espectacles, alguns dels quals s'han situat en el seu moment al capdamunt de la sàtira i la transgressió, quan la sàtira era benvinguda i la transgressió es podia aconseguir amb una rascadeta de paper de vidre. Fa deu anys que Albert Boadella s'ha mantingut a l'ombra de Joglars i ha estat l'actor Ramon Fontserè qui ha aguantat el timó. Ara és el mateix Albert Boadella (Barcelona, 1943) qui avisa que tornarà a dirigir la pròxima sàtira de la companyia tocant del dret i del revés el rei emèrit borbó. Els farà falta alguna cosa més que el paper de vidre per transgredir sobre un personatge que a les seves acaballes s'ha transgredit tot solet. Mentrestant, la companyia s'ha encomanat a Aristòfanes, el dramaturg de comèdies grec que, sense que se sàpiga ben bé del cert, els estudiosos el situen entre el 448aC i el 368aC. De les seves obres, «Els ocells» és, segurament, una de les més populars, com van demostrar amb la seva enjogassada versió la troupe de La Calòrica. Aquesta altra troupe veterana, la dels Joglars, no està per fer volar coloms i s'abraona sobre allò que ara més els cou: allò que ells consideren la dictadura dels anomenats “bonistes”, no els que tenen bons del tresor sinó els que, a pit obert o en l'anonimat, trinxen tot allò que no els agrada o que no combrega amb el seu pensament des de les xarxes... [+ crítica]
