UN ÀLBUM D'INVENTARIS ABONYEGAT

«Inventari de fugues». Idea i creació: Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco. Dramatúrgia: Judith Pujol i María Velasco. Intèrprets: Xavi Álvarez, Ricard Boyle, Dasha Lavrennikov Laia Marull, Lara Salvador Peydro, La Coral Sant Jordi. Objectes: Shaday Larios. Escenografia: Víctor Peralta. Música: Laia Vallès. Coreografia: Amaya Galeote. Il·luminació: Jou Serra. Audiovisuals: Carme Gomila. Vestuari: Giulia Grumi. Caracterització: Imma Capell. So: Efrén Bellostes. Saxo enregistrat: Carlos Medina. Ajudanta d’escenografia: Eli Siles. Ajudanta de vestuari: Maria Albadalejo. Ajudant d’audiovisuals: Marc Homar. Ajudanta d’il·luminació: Marieta Rojo. Construcció de l’escenografia: Carles Piera. Confecció de vestuari: Ushnye Kardas, Inma Porta, Vicky Sartori. Fotografia: David Ruano. Fotografia cartell: Geraldine Leloutre. Amb l’acompanyament de Convent de les Arts d’Alcover. Producció: Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Agustina Ruiz Barrea (projecte Santa Mesa); Jorge Moreno Andrés i Julián López, Colectivo Mapas de Memoria (exposicions El cuerpo Errante. Exilio 1939- 1975 i Las Pequeñas Cosas); Patxeque; Gina López Realpe, Evgenei Lavrennikov i a totes les investigacions i persones que apareixen en aquest mapa de fugues. Equips tècnics i de gestió del TNC. Ajudant de direcció: Mauricio Sierra. Direcció: Judith Pujol. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 28 maig 2026.

Hi ha un moment que en aquest inventari —no pas comptable sinó humà i objectual— un dels personatges es lamenta dient que tots tenen el cos abonyegat. No sé si vol ser una metàfora, però lliga bastant amb el conjunt de la història d'històries que sota el lema d'«Inventari de fugues» fa un recorregut per la trajectòria marcada per la fugida de noms de personatges més o menys coneguts que, en clau de memorial, es presenten formant part d'un trencaclosques escènic que, també com el cos dels personatges, està una mica abonyegat. Quan una proposta com aquesta té tantes mans darrere, i aquí n'hi ha com a mínim vuit de quatre creadores de disciplines diferents (coreografia, objectes, text...), coordinats i dirigits per Judith Pujol, es fa díficil entendre quin és l'objectiu de la idea original i el resultat de la mateixa creació. A «Inventari de fugues» li passa en part això perquè és un espectacle que arrossega el llast de la dispersió i l'acumulació, tot i que sigui sempre sota un objectiu comú: reflectir els exilis, els èxodes, les reculades col·lectives i les renúncies personals. Un es pregunta què hi fa l'actriu Laia Marull —sempre en estat d'excel·lència— en aquest bassal. Tot i que de seguida un mateix també es respon que sort que hi és ella perquè és el personatge que aporta el discurs més transcendental, que guia tots els altres, i el personatge que, a la vegada, reflecteix també la contradicció personal —o col·lectiva— de no voler ser en el lloc que s'és en el moment que potser no s'hi hauria de ser... [+ crítica]