«L'autora», d'Ella Hickson. Traducció de l'anglès de Carlota Subirós. Intèrprets: Javier Beltrán, Nausicaa Bonnín, Ravina Raventós, David Selvas. Amb la participació d'Agnès Balfegó i Amada Bokesa. Escenografia: Judit Colomer. Vestuari: Berta Vallvé. Caracterització: Paula Barjau. Il·luminació: Marc Salicrú. Música: Alejandro Da Rocha. Espai sonor: Carles Bernal. Moviment: Natalia Fernandes. Ajudant d'escenografia: Marc Saborit. Ajudant d'il·luminació: Stefano De Luca. Alumna en pràctiques: Gemma Girbau (MUET). Veu de nadó: Ramona Vallvé Serrano. Construcció d'escenografia: Jorba Miró, Joan Soler i Sra. Diaz vestuari escènic. Reproducció del “Guernica”: © Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Madrid, 2026. Equips del Teatre Lliure. Agraïments: Arnau Vallvé i Taller d'escenografia Castells. Producció: Teatre Lliure. Ajudant de direcció: Esteve Gorina i Andreu. Direcció: Anna Serrano Gatell. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 7 maig 2026.
Hi ha una cançó-joc de bressol que s'adiu perfectament amb el rerefons de «L'autora», aquesta esgarrapadora obra de la dramaturga anglesa Ella Hickson (Surrey, Regne Unit, 1985) que ha traduït Carlota Subirós i que ha dirigit, diria que amb una intensa visió conjunta del contingut, la forma i la llengua, la directora Anna Serrano Gatell, responsable també d'haver rescatat la peça d'entre les seves lectures candidates de la programació artística de la Sala Beckett. La cançó-joc infantil de bressol a la qual em refereixo té més ironia i més mala intenció que la ingenuïtat que aparenta i que se li ha adjudicat al llarg dels temps quan diu “Ralet, ralet, ralet... pica dineret! Ralet, ralet, ralet... paga dineret!”. Es tracta de picar el palmell de la mà del nadó, però també d'advertir-lo que, quan sigui gran, haurà de fer mans i mànigues per tocar dineret i haurà de fer també mans i mànigues per pagar dineret. És precisament el que li retreu la primera protagonista de «L'autora», una presumpta espectadora d'una obra que s'acaba de representar que s'ha deixat la bossa a la platea i que entra a l'escenari quan l'ha trobada. Ella i el director de l'obra enceten per part d'ella un diàleg enverinat, ple d'esgarrinxades, de paraula esmolada, una riuada de principis que tenen una conclusió final: avall el capitalisme i mort al patriarcat. I tot, segurament, per culpa d'aquella subtil manipulació que els han inculcat als nadons, fent veure que jugaven, amb el famós ralet, ralet, pica dineret. Es comença jugant amb la guardiola i s'acaba estavellant-se de frustració en un caixer automàtic de La Caixa... [+ crítica]