«Dinamarca», de Lluïsa Cunillé. Intèrprets: Pere Arquillué i Imma Colomer. Escenografia: Sílvia Delagneau i Ona Grau. Il·luminació: Jaume Ventura. Vestuari: Sílvia Delagneau. Música i espai sonor: Lucas Ariel Vallejos. Ajudantia de direcció: Aurembiaix Montardit. Ajudantia de vestuari: Ona Grau. Ajudantia d’espai sonor: Orestes Gas. Direcció tècnica: Enric Alarcon (AP7 – projectes tècnics). Construcció d’escenografia: Albert Ventura i Enric Naudi. Regidoria: Rita Capella i Margarit. Direcció de producció: Blanca Arderiu. Producció executiva: Andrea Cuevas Garrido. Veu en off: Tonino Gas Scaravilli. Agraïments: Teatres del Farró, La Perla 29, Eloi Costilludo i Diari El Jardí. Una producció de la Sala Beckett i Bitò. Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i el Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. Direcció: Albert Arribas. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona, 15 maig 2026.
El dia que s'estrena aquesta obra de la dramaturga Lluïsa Cunillé (Badalona, 1961), és dóna la casualitat que la veterana reina Margarida de Dinamarca, 86 anys, és ingressada d'urgència per una angina de pit a l'Hospital del Regne de Copenhaguen. La reina mare danesa va abdicar fa dos anys després de mig segle llarg ocupant el tron. Una de les úniques feines que ara té és la de sortir cada any al balcó, coincidint amb l'aniversari de l'actual rei, el seu fill Frederic X, a saludar la plebs. L'anècdota puntual del dia a dia d'una part d'Europa se'm fa present quan una altra reina, però del teatre català —aquesta sense abdicar—, l'actriu Imma Colomer, i un altre rei sense tro de l'escena catalana, l'actor Pere Arquillué, entronitzen amb la seva brillant veterania, picaresca i domini multifacètic de personatges, aquesta obra mig amagada de Lluïsa Cunillé. L'autora de Badalona la va escriure el 2014 i la va publicar el 2017 sense que, en aquests més de deu anys, cap director ni companyia s'hagués decidit a fer-la arribar mai als escenaris. Ha estat el dramaturg, traductor i director Albert Arribas el que, amb tot l'atreviment i sense filtres, l'ha explorat de dalt a baix i n'ha tret tot el profit possible a partir de la dramatúrgia base de Lluïsa Cunillé, amb una reinterpretació entre lúdica i enigmàtica, que vol respectar l'origen i la intenció de l'obra i que explora tant l'absurd com la màscara, el clown, la tragèdia, l'humor i el pòsit hamletià que hi deixa anar subtilment, de tal manera que “s'aconsegueixi l'efecte sense que se'n noti la cura”, la mateixa autora Lluïsa Cunillé, sense que això, esclar, vulgui dir que la Cunillé tingui res d'absolutista com el tal Felip, el reietó borbó que va fer popular aquesta filosofia quan va arrasar Catalunya... [+ crítica]
