«Inútil (un cactus i altres desastres)». Dramatúrgia: Alícia Serrat. Composició: Clodine i Alícia Serrat. Intèrprets: Claudia Nogués, Pau Oliver, Anila Padrós. Arranjaments: Albert Solà. Escenografia: Júlia López i Melià. Vestuari: Claudia Nogués. Disseny de llums: Clàudia Serra. Disseny de so: Damià Duran. Producció: Sonder Produccions i Marià Llop. Distribució: Cristina Ferrer (Tot Produccions). Producció d’Alícia Serrat, Claudia Nogués i Com un llum amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Agraïments a la Fabra i Coats – Fàbrica de Creació, Viu el Teatre, Agitart i la Nau Ivanow. Companyia Com Un Llum. Direcció: Alícia Serrat. El Maldà, Barcelona, 10 maig 2026.
És difícil endevinar què és el que ha estat primer en aquest espectacle: si les lletres narratives de les cançons que s'hi interpreten o si la història íntima de la protagonista que ha portat a posar-hi música. Tothom sap, ni que sigui una profecia que no sempre es compleix, que qui canta els seus mals espanta. Aquí, però, més aviat s'ha de dir que qui canta la depressió espanta. L'obra parteix d'algunes experiències vitals de l'actriu, cantant i compositora Claudia Nogués, de nom artístic Clodine —per cert, patronímic també d'un medicament que pretén combatre l'angoixa— i que acaba de publicar també un disc, que és a les plataformes, amb algunes de les peces que formen part de l'obra «Inútil (un cactus i altres desastres)». La trama ha estat elaborada a quatre mans entre la dramaturga Alícia Serrat, que també la dirigeix, i la mateixa Clodine i compta amb un trio —diguem-ne banda de pop-folk amb texans i color blau— format per la pròpia Clodine (veu solista i guitarra), Aina Padrós (guitarra) i Pau Oliver (teclats). Tres intèrprets que, posats a utilitzar un terme musical, toquen totes les tecles amb diferents personatges dels que van introduint cadascuna de les peces: el psicòleg senyor Ahà, el pare de la Cris, la mare, l'àvia, els oncles, el professor de música, el primer amor i desamor... [+ crítica]
