«El gran inquisidor (Bach - Dostoievski - Messiaen)». Autoria: Johann Sebastian Bach, Fiódor Dostoievski i Olivier Messiaen. Traducció: Joan Sales. Versió: Lluís Homar. Dramatúrgia: Lluís Homar, Emili Brugalla i Vesko Stambolov. Intèrprets: Lluís Homar, Brugalla Stambolov Piano Duo. Il·luminació: Jordi Farràs. Adjunt de direcció i regidoria: Iban Beltran. Direcció de producció: Maite Pijuan. Producció executiva: Sira Castells. Direcció tècnica: Moi Cuenca. Coordinació tècnica: Jordi Farràs. Ajudantia de producció: Sara López. Cap tècnic del teatre: Roger Muñoz. Tècnica del teatre: Eva Rotllán. Màrqueting i comunicació i disseny gràfic: Focus. Reportatge Fotogràfic: David Ruano. Col·laboradors: Montibello i Colors up. Agraïments: Matilda Bonet i Enric Planas. Amb el suport de: Generalitat de Catalunya - ICEC Institut Català de les Empreses Culturals, INAEM, Unió Europea (Fons Europeus Next Generation) i Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia. Distribució: Carme Tierz. És una producció de Focus. Direcció: Lluís Homar, Emili Brugalla i Vesko Stambolov. Teatre Goya, Barcelona, 2 octubre 2026.
L'actor i director Lluís Homar, amb els músics Emili Brugalla i Besko Stambolov, fan compartir l'autoria original de la qual parteix aquesta proposta entre l'escriptor rus Fiódor Dostoievski (Moscou, 1821 - Sant Petersburg, 1881) i els compositors Johann Sebastian Bach i Olivier Messiaen. Pot sorprendre aquest trio com a autors però té tota la justificació perquè la part musical, a la qual encara cal afegir el fragment d'una peça del compositor riudomenc Joan Guinjoan (Riudoms, 1931 - Barcelona, 2019), té un notable pes dins de la part textual. De la mateixa manera que en són també cointèrprets i codirectors tant el mateix actor Lluís Homar com els dos pianistes que l'acompanyen. Es podria dir, doncs, que «El gran inquisidor» és un joc escènic místic de tres x tres: tres intèrprets x tres músics. Homar, Brugalla i Stambolov parteixen del capítol cinquè de la novel·la «Els germans Karamàzov» que Dostoievski va publicar entre el 1879 i el 1880, primer en fulletó de revista i després en suport llibre. En català, la va publicar el 1961 l'editor, escriptor i traductor Joan Sales tot i que a partir no del rus sinó principalment del francès, amb consultes de l'anglès i l'espanyol. La mateixa editorial la va recuperar el 2014, ara sí, amb una versió revisada i directa del rus d'Arnau Barios. La versió dramatúrgica de Lluís Homar, però, respecta la primera traducció de Joan Sales, autor sobretot d'una obra cèlebre com «Incerta glòria»... [+ crítica]
