«Lo de Jaume I». Dramatúrgia i lletres: Guillem Cuxart. Composició: Marc Sambola. Intèrprets: Arnau Fà Lladó, Paula Moles Roma i Laia Esdul. Músics: Magí Castro i Marc Sambola. Coreografies i moviment: Paust. Escenografia: Uri Prat. Disseny de vestuari: Pau Garcia. Assessorament lingüístic: Gemma Sangerman i Pere Navarro. Disseny de so: Adrià Ortiz. Producció i distribució: Al cel cia. Espectacle seleccionat de la convocatòria de textos On el teatre batega 2026. Obra guanyadora de la quarta edició del Premi de dramatúrgia Teresa Cunillé i seleccionada a la convocatòria Estrena’t al territori 2025. Companyia Al cel Cia. Direcció musical: Marc Sambola. Direcció: Guillem Cuxart. El Maldà, Barcelona, 14 octubre 2026.
Qualsevol semblança amb la realitat és simple coincidència, diuen al cinema. Però en aquesta paròdia pitarresca de la nova companyia Al cel Cia es podria dir que qualsevol coincidència que s'hi detecti és simplement el reflex de la realitat. La reina del mambo es diu Sílvia Obiols —posseu-hi dues erres i ja ho teniu— i l'artista convidada de ressò internacional l'han batejada com a Lady Romesco, per deixar clar l'origen del sud on hi ha nuclears, indústria química i un succedani de parc Disney. «Lo de Jaume I» és un espectacle musical de petit format que no té por a l'estripada, la pitarrada, com he dit abans, la farsa i la sàtira, tot i que, pel meu gust, aquest últim aspecte, el de la sàtira, es queda curt i un mica massa prudent, sense acabar de mossegar de debò i sense clavar dentellada ben amunt, que és sempre cap on cal apuntar si es vol despullar la realitat i els poderosos que la remenen. Si bé és suggerent que hi hagi una dona com a presidenta de la Generalitat de Catalunya —encara no n'hi ha hagut mai cap i sembla que ni hi és ni se l'espera per ara— i que aquesta honorable senyora vulgui netejar el país de “moros” i “indesitjables” —estic ressenyant el que el personatge diu, no és cosa meva— i que tingui en veneració el rei Jaume I, que fa malves des del 1276 i del qual fins i tot han trobat un enorme fal·lus —escultura de guix que potser posaria de nou contra les cordes, com va passar amb aquella escultura del rei Joan Carles en posició compromesa, el nou director del MACBA si l'exposés en una peanya— fa la impressió que el contingut musical de l'espectacle —d'excel·lent composició— passa per damunt de la queixalada satírica que s'esperaria del discurs... [+ crítica]
