SOM OMBRES, SOM ESPERITS...

«Tendrament», de Judit Colomer Mascaró i Pau Vinyals Dalmau. Intèrprets: Judit Colomer i Pau Vinyals. Mirada externa i ajudant de direcció: Guillem Sánchez Garcia. Catalitzadores: Ariadna Peya, Andrea Jiménez i Queralt Casasayas. Escenografia: Judit Colomer. Il·luminació: Mireia Sintes. Vestuari: Manuel Mateos. Concepte i producció musical: Clara Peya, Arnau Vallvé. Moviment: Natalia Fernández. Construcció d’escenografia: Joan Soler i Jordi Agustí. Fotografia: Roc Pont. Producció executiva: Júlia Simó Puyo i Maria G. Rovelló. Comunicació: Júlia Barceló. Agraïments: Assumpció Dalmau, Fortià Mascaró Dalmau, Joan Ros, Míriam Compte, Raquel Santanera i Jordi Viñals. Una producció de Cassandra Projectes Artístics. Amb la col·laboració de La Factoria de Banyoles i el suport de l’ICEC. Direcció: Judit Colomer i Pau Vinyals. Sala Beckett, Barcelona. Del 5 al 22 març 2026. Akadèmia Teatre, Barcelona. Del 17 de setembre al 9 d'octubre 2026.

M'imagino l'escenògrafa Judit Colomer i l'actor Pau Vinyals, parella a la vida real, imitant els seus dos “alters egos” però al sofà de casa, a la taula de la cuina o posant la criatura a dormir. «Tendrament» és una peça que comença a les entranyes de la vida familiar i que continua a l'escenari i que segurament torna a tenir la seva rèplica una altra vegada al caliu de la llar. Teatralment és una experiència fascinant i a la vegada arriscada perquè no és senzill compaginar la vida real amb la representació d'aquesta vida real. No és el mateix fer-ho en la intimitat casolana que davant d'una colla de “voyeurs” per molt que se'ls consideri eufemísticament “espectadors”. Hi ha alguna cosa d'inevitable “voyeurisme” en aquesta obra personal, íntima, tendra —vaja, com avança el títol— que Judit Colomer i Pau Vinyals tenen en catàleg, estrenada amb èxit aquest mateix any a la Sala Beckett i, probablement, sense data de caducitat perquè la vida de parella és tan inescrutable com inesgotable. ¿Existiria «Tendrament» sense la vinguda al món de la criatura de la parella? ¿No hi ha la intenció subtil de dialogar amb l'ésser que els ha vingut a condicionar la vida que portaven fins ara i que creix, creix i creixerà fins que comenci —si pot i les circumstàncies socials del moment ho permeten— a volar sol? En tot cas, per ara, deixen que dormi en una imaginària o poètica cambra fora d'escena... [+ crítica]