CUBANEJANT AMB “LA BELLA HELENA”

«Tot fent “La bella Helena”». A partir de l'opereta homònima de Jacques Offenbach. Dramatúrgia: Miquel Mas Fiol. Intèrprets: Sergi Boqué, Jordi Cornudella Heras, Gerard Franch, Carme Milán, Lluís Oliver, Mel Salvatierra i Núria Vinyals Mañarikua. Escenografia i il·luminació: Mireia Sintes. Vestuari: Júlia López i Melià. Caracterització: Toni Santos. Audiovisuals: Marc Algora. Arranjaments, espai sonor i so: Pablo Ruz. Moviment: Davo Marín. Ajudanta de direcció: Enka Alonso. Ajudant de direcció musical: Sergi Boqué. Ajudant d'escenografia: Uri Prat. Ajudanta de vestuari:  Elisabet Rovira Ribas. Construcció d'escenografia: Jan Clota, Pablo Paz i Tandem Costura Teatral. Equips del Teatre Lliure. Coproducció: Teatre Lliure i Teatre Principal de Palma. Agraïments: Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Josep Maria Duran, Guillem-Jordi Graells, Lluís Homar, Blai Llopis, Pere Planella, Carles Puértolas, Juanjo Puigcorbé, Antoni Sevilla, Toni López, Teatre Nacional de Catalunya, a n’Adrián, en Kai i na Carla. Direcció musical: Pablo Ruz. Direcció escènica: Miquel Mas Fiol. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona, 22 setembre 2026.

L'Helena hi és, sí. Si és bella o no és bella ho deixarem al bon criteri dels espectadors. Però “La bella Helena” de Jacques Offenbach només hi és de fons. Un advertiment: qui es pensi que el Teatre Lliure de Gràcia ha remuntat el mític muntatge de la temporada 1978-1979, que va dirigir Pere Planella i que va recrear escenogràficament Fabià Puigserver, en sortirà escaldat. En canvi, qui estigui disposat a fer un viatge lúdic, humorístic, descarat, atrevit, desinhibit, picaresc, cabareter, satíric, de mirada al melic de la casa que celebra cinquanta anys i sense pèls a la llengua quan posen el dit a la nafra de la “família” del Lliure, segurament que en sortirà amb les galtes inflades de satisfacció i dues hores farcides de somriures. La tradició heretada és el que ha elaborat amb «Tot fent “La bella Helena”» el col·lectiu que lidera el dramaturg i director mallorquí Miquel Mas Fiol (Sa Casa Blanca, Mallorca, 1996), que ja va estripar amb gràcia i èxit «Els miserables» de Victor Hugo, en un muntatge prou celebrat del Teatre Tantarantana. La tradició heretada és acostar-se a un espectacle del segle passat —el testimoni audiovisual és en un blanc i negre predigital i amb una reproducció de so escardalenca que clama al cel!— i intentar presentar-lo als espectadors del segle XXI amb tota la paleta de colors possibles. En un angle de l'escenari —les grades a tres bandes—, un puf quadrat, única peça recuperada de l'escenografia de Fabià Puigserver —trobat en un racó mig perdut de la casa, espeteguen ells mateixos (ai!, quina urgència que hi ha amb el futur Museu de les Arts Escèniques!)—, al fons, una tarima de teatre de barraca, un teló celestial precari, uns quants cortinatges blau cel i, al damunt, la reproducció d'un dels balcons amb barana que donarà més d'un joc durant l'espectacle i que recorda els balcons que hi havia com a senzill amfiteatre a l'antic Lliure de Gracia recuperat de la Cooperativa La Lleialtat, abans del remodelatge de la sala... [+ crítica]