«Ella i màquina», de Sergi Belbel. Intèrprets: Enric Cambray i Àgata Roca. Disseny de llums: Kiko Planas. Espai sonor: Jordi Bonet. Ajudanta de direcció: Paula Blanco. Producció executiva: Mireia Pol. Una producció de Heartbreak Hotel i Titus Andrònic, S.L. Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció: Sergi Belbel. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 2 de setembre a l'11 d'octubre 2026.
Pesa, i com pesa!, el rastre de «L'imperatiu categòric» de Victoria Szpunberg. Sobretot perquè la protagonista torna a recaure en l'actriu Àgata Roca. Però, malgrat el que diguin les males veus, «Ella i màquina», de Sergi Belbel, estrenada ara a la Heartbreak Hotel, no hi té res a veure, ni que ho sembli. Que quedi clar d'entrada que tampoc és un plagi involuntari perquè l'obra ve de lluny: començada a escriure el 2013, arran dels populars torneigs de Temporada Alta (allà encara es deia «Ella i els altres»), deixada reposar uns anys, revisada quan tothom estava reclòs a casa amb la mascareta penjada a l'orella, premiada el 2022 amb l'Eduard Escalante dels Premis Ciutat de València, publicada a la col·lecció de Teatre de Bromera Edicions i distingida amb el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2023. El fet és que Sergi Belbel no podia escollir un moment millor per estrenar «Ella i màquina» perquè, a hores d'ara, tot el món en va ple, de l'esclafit que torna a representar la irrupció de l'anomenada intel·ligència artificial, la IA que diuen, ni que sembli l'onomatopeia del bramar dels rucs. Allò que fa quatre dies era només imaginació dels amants de la ciència-ficció és ja una realitat. Escoltar una conversa amb un capellà de Mataró que va ser afusellat pels incontrolats de la contrarevolta del 1936 com si el bon home hagués tornat a la vida —i després encara hi ha qui renega de la resurrecció!— i constatar que no es limita a reproduir frases apreses com un lloro sinó que raona i respon a les preguntes més imprevistes —el testimoni es troba a la carta del Suplement de Catalunya Ràdio (13 setembre 2026)— fa posar la carn de pell de gallina, sobretot perquè la tecnologia ha començat una lluita aferrissada entre la seva desbocada potència i la feble capacitat controladora de la humanitat o, el que és pitjor, l'ús malvat que segons quina humanitat en pot fer... [+ crítica]
