ELS “HIHIKOMORI” DE HERMAN MELVILLE

«Bartleby», de Herman Melville. Adaptació de Llàtzer Garcia, a partir de la traducció de Carme Camacho (Edicions Ela Geminada, 2021). Intèrpret: Albert Prat. Escenografia i vestuari: Sebastià Brosa. Il·luminació: Laura Clos ‘Closca’. Espai sonor: Guillem Rodríguez. Disseny de so: Lluís Robirola. Moviment: Maria Salarich. Fotografia: Alba Lajarín. Assistent de direcció: Sara Marco (Col·legi del Teatre). Una producció de Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.) – Festival Temporada Alta, amb la col·laboració de la Sala Beckett. Ajudanta de direcció: Carla Coll. Direcció: Llàtzer Garcia. Estrena: Sala Beckett, Barcelona: del 20 de febrer al 9 de març 2025. Reposició: Sala Atrium, Barcelona: del 15 al 27 de setembre 2026.

Fa mes de vint anys, entre el 2003 i el 2005, l'actor Josep Maria Pou ja va fer unes primeres lectures del relat «Bartleby, l'escrivent», del nord-americà Herman Melville (Nova York, EUA, 1819 - 1891), iniciativa del Festival Temporada Alta i el Teatre Romea, interpretació que li va valer, a més, el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya. Josep Maria Pou va partir aleshores de la traducció de Miquel Desclot. El text de Melville ha captivat sovint els intèrprets que s'hi volen abocar en solitari, potser fascinats per aquella frase símbol de l'escepticisme més murri que pronuncia sovint Bartleby: «Preferia no fer-ho». Resistència passiva davant de tot i de tothom que més d'un voldria portar impresa al pit de la samarreta. Llàtzer Garcia (Girona, 1981) ha partit d'una nova traducció, la de Carme Camacho. I també a partir de Temporada Alta, amb l'actor Albert Prat, que alterna dos personatges de l'obra, l'advocat de Wall Street i Bartleby, el que ara s'anomenaria possiblement “passant” més que “escrivent”. Llàtzer va estrenar la seva adaptació a la Sala Beckett la temporada passada, la mateixa adaptació que ara ha recuperat en una nova minitemporada a la Sala Atrium. Ambient tenebrós. Taula d'attrezzo amb uns quants calaixos. Paraula d'advocat. Aparició imaginària de l'escrivent. Paret cega (que a la sala de Dalt de la Beckett no va fer falta revestir gaire). Canvis de matís de llum, imprescindibles, suggerents, personalíssims, i alguns efectes de so. Gairebé teatre d'ombres, però d'ombres humanes, la dels protagonistes. I tot per expressar, des de la veu i la mirada de l'advocat, la seva perplexitat quan comprova que una de les úniques respostes que rep del seu nou fitxatge al despatx de Wall Street, el jove Bartleby, és dir-li sempre que preferiria no fer-ho... [+ crítica]