SIS DOCENTS EN CERCA D'ACTOR

«Nascuts lliures». Autoria: La Conquesta del Pol Sud. Creació: Carles Fernández Giua. Dramatúrgia i documentació: Carles Fernández Giua, Irene Vicente Salas. Intèrprets: Eugènia Arús, Manel Barceló, Irene Bonilla, Aleix Escursell, Ferran Galimany, Laia González Fernández, Micky Jarra. Vestuari: Marina Valls. Disseny d’escenografia: Xesca Salvà. Disseny de vídeo: Francesc Isern. Disseny de so: Damien Bazin. Disseny de llum: Luis Martí. Acompanyament coreogràfic: Ariadna Montfort. Producció executiva: Irene Vicente Salas. Coproducció del Teatre Nacional de Catalunya, La Conquesta del Pol Sud i el Grec 2026 Festival Barcelona. Cia. La Conquesta del Pol Sud. Direcció: Carles Fernández Giua. Festival Grec 2026. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Del 9 al 19 de juliol 2026.

¿Si Luigi Pirandello ja va qüestionar la naturalesa del teatre i va fer irrompre els seus sis famosos personatges en un assaig per trobar un autor que els completés les seves històries, per què La Conquesta del Pol Sud, companyia especialitzada en el teatre-document, no pot posar sis representants del professorat en cerca d'un actor que els il·lumini en el recorregut de les seves trajectòries com a docents a les aules? No hi ha dubte que el curs acadèmic convuls que s'acaba de viure, amb vagues i protestes al carrer, i que anticipa una represa de setembre tan convulsa com l'anterior, ha influït en el neguit escènic, ja sigui per atzar o per premonició, i ha fet que en un mateix espai de temps hagin conviscut a la cartellera teatral tres espectacles que tenen l'educació com a rerefons i com a bombolla a punt d'esclatar de preocupació social: «Una bufetada a temps», de Marta Buchaca; «Primera llei de Newton», d'Eu Manzanares i aquest, «Nascuts lliures», de La Conquesta del Pol Sud. Tres propostes amb tres eixos diferents. Dues en clau de comèdia. Una en clau de reflexió documental. El dilema sobre el mètode a utilitzar tant des de l'escola com des de la família per redreçar l'educació («Una bufetada a temps»); el mètode a utilitzar per fer arribar els principis mínims del programa educatiu a l'alumnat més conflictiu —o complex, vaja!— («Primera llei de Newton»); i el mètode d'anàlisi, des de l'òptica de la professió, de la ruta a seguir d'ara endavant, vist el resultat de l'experiència acumulada i el contrast amb el sistema educatiu més gris deixat enrere... [+ crítica]