AMB BARNÚS I PLANTOFES D'ANAR PER CASA

«FACTORY (Somni d'una nit d'estiu)». Traducció: Salvador Oliva. Adaptació: Àlex Rigola. Intèrprets: Muntsa Alcañiz, Elisabeth Casanovas, Nil Cardoner, Biel Duran, Oriol Genís, Roger Julià, David Menéndez “Boye”, Xesca Piñon, Jordi Rico, Toni Sevilla, Jordi Oriol, Lluís Villanueva. Espai escènic i vestuari: Patrícia Albizu i Alejandra Lorenzo. Disseny llums: Àlex Rigola i Raimon Rius. Producció executiva: Mireia Pol. Assistència direcció: Rita Ollé. Ajudanta direcció: Paula Blanco. Direcció: Àlex Rigola. Producció de Heartbreak Hotel, Titus Andrònic S.L. i Festival Grec. Amb el suport del Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. Festival Grec 2026. Heartbreak Hotel, Barcelona. Del 24 de juny al 31 juliol 2026.

 Tot de color paper de plata. Icones del consum iniciàtic de mitjan segle passat com les famoses llaunes de sopa Campbell's, l'antiga beguda Coca-Cola, i la cadena de detergents Mister Brillo. Dissenys mai recanviats per algun grafista informàticament il·luminat. Tot són marques, Campbell's, Coca-cola, Brillo, que van tenir un inventor per atzar i que han perdurat en el temps. La Heartbreak Hotel sí que ha recanviat la típica cambra negra per la lluminositat del paper d'alumini gegant. I és que es tracta de barrejar la fantasia shakespeariana de «Somni d'una nit d'estiu» i la vida esbojarrada i pionera de la bohèmia artística més trencadora de l'estudi artístic novaiorquès d'Andy Warhol, The Factory —o «La Fàbrica», per als amics, un nom comercial que han adoptat després moltes altres iniciatives inspirades en l'esperit inconformista i alternatiu— i que Andy Warhol va instal·lar primer al carrer 47 Est de Manhattan, entre el 1963 i el 1968, i després en una sisena planta de l'edifici del carrer Union Square Oest. Entre serigrafies i litografies de Warhol, filmacions de pel·lícules, accions col·lectives, performances de consum, estrelles del porno, droga, sexe i rock and roll —per això hi pul·lula també la banda de La Velvet Underground de Lou Reed— es va anar creant la llegenda. I les llegendes, ja se sap, com més efímeres, millor. No és tan important el que van fer sinó el que diuen que van fer... [+ crítica]