23 de juliol 2026

MIRALL TRENCAT

«Forever». Autoria i dramatúrgia: Iñaki Rikarte, José Dault, Garbiñe Insausti i Edu Cárcamo. Intèrprets: José Dault, Garbiñe Insausti, Edu Cárcamo. Escenografia: Javier Ruiz de Alegría, Ikerne Giménez. Vestuari: Ikerne Giménez. Il·luminació: Javier Ruiz de Alegría. Espai sonor: Luis Miguel Cobo. Caracterització (màscares): Garbiñe Insausti. Producció executiva: Kulunka Teatro. Direcció tècnica: La Cía de la Luz S. Coop. Mad. Ajudantia direcció: Alberto Huici. Sastreria: KKUM. Cap tècnic teatre: Aleix Arbonès. Tècnic teatre: Víctor Bartolomé. Construcció escenografia: Readest Montajes. Màrqueting i comunicació companyia: María Díaz Màrqueting i comunicació teatre: Focus. Reportatge fotogràfic: Aitor Matauco. Direcció: Iñaki Rikarte. Cia. Kulunka Teatro. Festival Grec 2025. Teatre Condal, Barcelona, 23 al 27 juliol 2025. Reposició: Festival Grec 2026. Teatre Condal, Barcelona. Del 22 de juliol al 2 d'agost 2026.

Quan una família es desfà és com un mirall trencat que s'esberla i només deixa veure-hi el que en queda, dins dels trossos esquerdats. Un mirall trencat —pregunteu-ho a Mercè Rodoreda— és allò que el temps canvia fins a fer-ho tot malbé, és allò que passa de viure una època feliç a una decadència de buidor, és allò que només reviuen els fantasmes de les pèrdues i els records. «Forever», el tercer espectacle de capgrossos o màscares de la companyia basca Kulunka Teatro, després d'«André & Dorine» i «Solitudes» —revisitades com un pack dins el Grec'26— és una tragèdia. Així, amb totes les lletres. Sense que hi càpiga el consol de la comèdia. Esclar que els espectadors trobaran algun moment que provoca el somriure, però és més per algunes accions concretes dels personatges que no pas per la trama que, com en els altres dos espectacles de la companyia, s'explica amb un fil narratiu sempre sense paraules. Una parella vol tenir un fill que no acaba d'arribar. Quan es fa un salt en el temps, el nadó passa de plorar a la cistella i neguitejar pare i mare a ser l'infant que es fa gran i que mostra una discapacitat —porta una crossa i un suport de cama ortopèdica a més de tenir un dels braços i la mà amb la seqüela de la paràlisi... [+ crítica]