L'ENIGMA DE LA POTA DE MICO

«L'habitació tancada», de Loredana Volpe. Intèrprets: Anna Casas, Ignasi Guasch, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies, Marc Pujol i Chap Rodríguez Rosell. Música original i espai sonor: Àlvar Llusà-Damiani. Escenografia: Alba Cruells. Vestuari: Loredana Volpe. Il·luminació: Daniel Gener. Fotografia: Sergi Panizo. Realització audiovisual: Montecarlo. Repartiment vídeos: Manu Fullola i Ignasi Guasch. Disseny gràfic: Loredana Volpe. Ajudanta de direcció: Mar Panyella Bonet. Direcció: Loredana Volpe. Companyia La Salamandra. Sala Versus Glòries, Barcelona, 14 novembre 2021.

Pot ser que els espectadors es quedin amb aquesta anècdota de les tres històries de «L'habitació tancada», la que té el fetitxe de la pota de mico, d'entre les que s'intercalen en aquest nou espectacle de la companyia La Salamandra que parteix d'un text original de Loredana Volpe, autora nascuda a Caracas, Veneçuela, el 1990, i establerta a Barcelona des del 2014. Com ja vaig remarcar a propòsit d'un anterior espectacle de La Salamandra [«Ànsia (Crave)», Sala Àtrium, 2019], el món o els mons de ficció teatral de Loredana Volpe tenen aquesta atmosfera de mirada introspectiva i de tancament —¿d'“habitació tancada” com diu el títol?— si es té en compte que el seu, diguem-ne “exili voluntari”, de Veneçuela a Barcelona, es veu realment forçat per un clima de violència i persecució, víctima ella mateixa d'un intent de segrest i supervivent de trets criminals que podien acabar amb la seva vida i, de passada, amb la seva carrera teatral, no gaire ben vista, per cert, pel govern de torn veneçolà. Esclar que Loredana Volpe podria optar per esborrar o, com a mínim, per aparcar el seu passat —encara hi és a temps per la generació a la qual pertany— i posar-se a escriure, posem per cas, una comèdia de bombos i platerets o un musical a l'ús i els temps que corren, però les circumstàncies personals que he esmentat fan que la seva mirada tendeixi a endinsar-se en les tenebres del misteri i la intriga, una mirada immersa en el gènere fantàstic que fa extensiva a l'auditori i que, en aquesta ocasió de «L'habitació tancada», exigeix més que mai als espectadors un plus de complicitat... [+ crítica]