«M'hauríeu de pagar», de Jordi Prat i Coll. Intèrprets: Àurea Márquez, Albert Pérez, Francesc Cuéllar / Carles Roig. Espai escènic i vestuari: Atrium Produccions. Il·luminació: Mattia Russo. Fotografia: Noelia Sardà. Producció: Atrium Produccions amb la col·laboració de Temporada Alta 2020. Distribució: Escenapart. Direcció: Jordi Prat i Coll. Sala La Planeta, Girona, 19 desembre 2020. Sala Atrium (Festival Grec 2021), 16 juny 2021. Reposició: Sala Atrium, Barcelona, 5 novembre 2021.
Són tres. Tres personatges. Tres històries. Hi ha un cert aire de misticisme en conjunt. Hi ha també una volguda —o inconscient mirada— al mite bíblic de l'Anunciació, un dels capítols més propis del gènere fantàstic o de ciència-ficció que plagiaria, si pogués, qualsevol guionista de sèries de plataforma digital si li deixessin fer aparèixer en el guió un missatger amb ales anunciant a la jove protagonista que li ha tocat la grossa i que, sense posar-se al llit amb ningú, serà mare per obra i gràcia d'un in vitro caigut del cel. Mare, fill i missatger sant. «M'hauríeu de pagar» s'ha convertit en una obra de petit format pero de culte que ha fet el salt des d'una atzarosa edició de Temporada Alta el 2020 tocada pel coronavirus fins a la Sala Atrium, primer amb el suport del Grec 2021, i ara en reposició de tardor, on ha estat redescoberta i summament enlairada als cels —continuem amb la influència bíblica— tant per la crítica com pels espectadors. L'esperen unes quantes nominacions, per exemple, als Premis Butaca 2021. Una bona part del secret de «M'hauríeu de pagar» rau en el fons textual de l'autor Jordi Prat i Coll (Girona, 1975) i una altra part s'ha d'atribuir sense cap mena de dubte al tripartit actoral, amb una exultant i camaleònica Àurea Márquez i uns no menys suggerents Albert Pérez i Carles Roig, aquest últim alternant algunes funcions amb Francesc Cuéllar... [+ crítica]
