«¿La vida es sueño? o #Gwenismürfila». Dramatúrgia de Norbert Martínez i Gemma Brió, a partir del procés de creació de la Cia. Les Libertàries. Intèrprets: Tàtels Pérez i Gemma Brió. Intèrpret i tècnic: Enric Alarcón. Audiovisuals: Mar Orfila. Espai sonor: Ramon Ciércoles. Disseny il·luminació: Enric Alarcón. Escenografia i vestuari: Cia. Les Llibertàries. Direcció: Norbert Martínez. Companyia Les Llibertàries. Coproducció amb el Festival Grec 2018 i col·laboració de la Companyia La Brutal i Badalona Cultura. Sala Versus Glòries, Barcelona, 24 maig 2019.

Quan Calderón de la Barca es preguntava si la vida era un somni i deia allò tan conegut que els somnis eren somnis i para de comptar, ja donava a entendre que la frontera entre la veritat i la mentida seria cada vegada més prima i més confusa. Si Calderón al segle XVII hagués disposat de Facebook, Twitter, WhatsApp, YouTube, Instagram i tutti quanti digital, potser hauria caigut d'esquena a la seva Barca quan hauria comprovat fins on podia arribar el grau d'irrealitat convertit en el que popularment es coneix ara com “fake news”. Partint d'aquesta intenció, la companyia Les Llibertàries es pregunta de debò si la vida és un somni. És a dir, anys ha Calderón ho afirmava. Ara, elles —la companyia Les Llibertàries és integrada per les dues actrius i la polifacètica Mar Orfila a més del director Norbert Martínez— s'ho pregunten com si dubtessin que en l'interior del somni hi ha l'autèntica veritat. L'espectacle està format pel que es podria anomenar un trencaclosques de microrelats. S'alternen diverses accions, diversos personatges, diversos ambients i s'il·lustra amb alguns fugaços tràilers cinematogràfics. Tot molt ràpid i fugaç —només compten amb vuitanta minuts de durada i cal aprofitar-los— i barrejant el que en principi sembla el preàmbul d'una sessió d'assaig, a la qual no compareix la tercera actriu, Mar Orfila, absència que provoca totes les altres accions, sobretot la central: la confusió entre la mateixa Mar —nom artistic: Mürfila— i l'actriu de Hollywood, Gwenny Paltrow. Les perruques i les ulleres fosques fan miracles... [+ crítica]