«Orsini», d'Aleix Aguilà. Intèrprets: Míriam Alamany, Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals. Escenografia: Judit Colomer Mascaró. Ajudanta d'escenografia: Idola Costa. Vestuari: Sílvia Delagneau. Il·luminació: August Viladomat. Espai sonor: Vidal Soler. Producció executiva: Júlia Molins. Cap de producció: Maria G. Rovelló. Cap tènic: Oriol Ibáñez. Ajudanta de direcció: Laura Calvet. Direcció: Xicu Masó. Companyia Solitària. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 10 maig 2019.

Potser no s'entén prou però és divertida, descarada, desinhibida, brossiana, simbolista i, en certs moments, surrealista i tot. I sempre molt ben interpretada. La imatge d'una vaca de bona pastura caiguda a la piscina en una festa de casament d'upa és impagable. I els espectadors de teatre tenen molt poques oportunitats de fer anar la imaginació i crear un imaginari que l'obra continua estimulant ja sigui amb l'evocació de la mirada d'un paisatge o dels records d'un passat. L'obra «Orsini», d'Aleix Aguilà (Girona, 1977) juga a cavall de l'òpera «Guillem Tell», de Rossini, l'efemèride de la bomba del Liceu del 1893 i els fets més contemporanis com el que la boda de ficció tingui lloc el 2 d'octubre del 2017, quan el procés d'independència de Catalunya ja s'ha fet i desfet com un bolado, o en el moment que el record dels atemptats de la Rambla i de Cambrils de l'estiu d'aquell mateix any encara és molt present. «Guillem Tell» és una òpera romàntica on el personatge lluita per aconseguir la llibertat del seu poble. Hi ha una boda i una festa a l'alta muntanya, els Alps suïssos. «Orsini» és també, en certa manera, una obra teatral romàntica —o pseudoromàntica si voleu— on també hi ha una boda a la muntanya, la Cerdanya pirinenca amb Puigcerdà al fons. Els personatges de «Guillem Tell» viuen l'angoixa pròpia del romanticisme de l'època. Els personatges d'«Orsini» viuen també el desconcert angoixant andel seu moment... [+ crítica]