«Arma de construcción masiva». Dramatúrgia de Sílvia Ferrando. Intèrprets: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carolina Manero, Gemma Polo, Glòria Ribera. Espai i il·luminació: Cube.BZ Direcció: Sílvia Ferrando. Companyia José y sus Hermanas. Teatre Tantarantana, Barcelona, 24 febrer 2019.

Hi ha, si no em descompto, 72 cadiretes d'escola bressol com a únic element d'attrezzo. Les col·loquen ordenadament arrenglerades els mateixos intèrprets a l'inici de l'espectacle. I aquest és el simbolisme. La companyia vol parlar, sembla, de l'educació. Però tinc la sensació que l'educació, entesa com a eina de l'ensenyament, ha quedat en segon terme i, de cop i volta, la cosa es deriva cap a remembrances de nissagues familiars i experiències personals de cada personatge, viscudes des de la infància. Potser la companyia ha aixecat unes expectatives falses parlant de l'educació que han enganyat el futur espectador. La generació de José y sus Hermanas (el col·lectiu dirigit per Sílvia Ferrando que va despuntar amb «Los bancos regalan sandwicheras y chorizos») no pot fer un remake d'aquell «No hablaré en clase», de Dagoll Dagom, dels anys setanta del segle passat, amb l'enyorat Pepe Rubianes. I no ho pot fer perquè, per a molts d'ells, l'escola inscrita en la dictadura franquista ja els cau molt lluny i, la seva, és l'escola nova pública catalana, lliure, democràtica, oberta i plural, la de la immersió, vaja, que és a l'ull de l'huracà dels que la voldrien una altra vegada en blanc i negre... [+ crítica]