«La dona pantera». A partir del «Teatre de Don Joan», de Josep Palau i Fabre. Dramatúrgia d'Anna Maria Ricart. Intèrprets: Roser Tàpias, Xavier Torra, Cristina López, Toni Guillemat, Neus Pàmies i Martí Salvat. Disseny d'espai: Laura Clos (Closca). Disseny de vestuari: Marta Rafa i Adriana Parra. Disseny d'il·luminació: Albert Julve. Ajudant d'escenografia (en pràctiques): Eugeni Marí. Música: Gerard Marsal (i Wolfgang Amadeus Mozart). Assessorament de vídeoi projeccions: Alfonso Ferri. Fotografia: David Ruano. Direcció: Marc Chornet Artells. Companyia Projecte Ingenu. Escenari Joan Brossa, Barcelona, 16 febrer 2019.

La proposta més recent de la companyia Projecte Ingenu s'ha capbussat en el recull de cinc peces teatrals de Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917 - 2008), escrites a la dècada dels anys cinquanta del segle passat i dedicades al mite de Don Joan. Però la jove i ja valorada companyia no s'ha conformat a representar el muntatge amb vocació convencional pel que fa al text sinó que ha capgirat l'ordre original pel que fa al gènere i s'ha imaginat el popular personatge llibertí i faldiller en el cos d'una dona, a la qual ha titllat de “dona pantera”, parodiant precisament el títol d'un dels poemes palaufabrians. A més, l'atzar ha trucat a la porta i s'han trobat que el cineasta Jacques Tourneur va rodar una pel·lícula amb el mateix títol el 1942 —amb una protagonista torturada per la por que si s'excitava sexualment es podria convertir en pantera ferotge—, uns fragments de la qual formen part de l'apartat de projecció que caracteritza el muntatge. I és en aquesta posada en escena on descansa el màxim interès de l'experiment escènic que transita pel camí de les mal anomenades noves tendències malgrat que, en utilitzar al màxim el recurs del vídeo i projecció en directe, ho fan amb un sentit innovador que obliga els espectadors a escollir amb quina mirada es volen fer seva la trama: ¿amb el que passa realment a l'escenari, amb el muntatge videogràfic que es projecta en dues pantalles a banda i banda d'un escenari rectangular o, fins i tot, en una tercera càmera oculta dins el camerino on els intèrprets la fan petar abans de sortir a escena?... [+ crítica]