«Monster. De prop ningú és normal», de David Greig. Traducció d'Helena Tornero. Composició musical: The Mamzelles. Intèrprets: Blanca Gardia-Lladó, Clara Manyós i Berta Pipò. Espai escènic, vestuari i il·luminació: Roger Orra. Espai sonor: Javi Bañasco. Fotografia: Helena Pieles. Alumne en pràctiques: Sergi Barrera. Ajudanta direcció: Andrea Bel. Direcció: Roberto Romei. Coproducció: Teatre Tantaranta i Arsènic Producció. Sala Baixos 22, Teatre Tantarantana, Barcelona, 26 gener 2019.

Atenció a la cita: la banda del trio femení de punk-pop The Prinzelles es justifica perquè diu que si bé sap com tractar els instruments (guitarres elèctriques i bateria) no se'n surt prou bé amb les lletres i per això s'empara en composicions originals de The Mamzelles —els més eixerits entendran la relació de dues -zelles—, que per cert també són tres i van remoure el panorama del musical català quan van arrencar en clau teatral.  Per sortir-se'n del tot, The Prinzelles han adaptat al català una obra del dramaturg i director escocès David Greig (Edimburg, 1969) i, en clau de musical però també en clau de narració teatral, les tals The Prinzelles acaben explicant una història que té un tret de sortida suau i que va pujant de to àcid quan grata en les dificultats d'una família escapçada per la tragèdia de la mort de la mare en accident, amb un pare amb esclerosi múltiple i una filla adolescent que encara té dret a somniar. «Monster. De prop ningú és normal» és també una obra que parteix de la febre per la moto. Només hi faltaria la sentor de gasolina escampada per la sala. Arribant al teatre, al vestíbul, una Ducati de debò dóna la benvinguda als espectadors com si es tractés del saló del motor. Potser és per atzar, però la protagonista es diu Cati —de Ducati, segurament... [+ crítica]