«Afanys d'amor perduts», de William Shakespeare. Traducció de Salvador Oliva. Adaptació de Roger Cònsul i Pere Planella. Intèrprets: Arnau Puig, Peter Vives, Aleix Melé, David Anguera, Carles Martínez, Queralt Casassayas, Oriol Genís, Laura Pau, Sara Espígul, Mima Riera, Sílvia Forns, Maria Calvet i Pep Anton Muñoz. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas, Adelina Casanova i (UDEU Arquitectura). Construcció escenografia: Castells i Planas. Vestuari: Míriam Compte. Ajudanta vestuari: Nídia Tusal. Confecció vestuari: Sastreria Goretti Puente, Sastreria Señor, Sastreria IT i Sastreria Baseiria. Il·luminació: Bernat Tresserra. So: Àlex Polls. Música: Xavier Albertí. Moviment: Robert G. Alonso. Caracterització: Àngels Salinas. Dicció: Roser Güell. Ajudanta direcció: Ester Villamor. Direcció: Pere Planella. Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 gener 2019.

Potser els seguidors i fans de Shakespeare, que són molts, troben en aquesta obra primerenca —si no la primera— de l'autor un estímul especial pel seu aire avançat de comèdia romàntica i perquè inclou alguns dels “tics” que el dramaturg anirà repetint en obres posteriors. Però el fet és que la trama, a banda de la juguesca visual que conté, no és de les més consistents, textualment parlant, del catàleg shakesperià i això posa un repte suplementari a superar per la companyia: un llistó que ha de saltar sense tombar-lo i aportant molt de la seva bona interpretació per omplir el buit que deixa el discurs. El director Pere Planella (Olot, 1948) —cinquanta anys a la cadira de tisora dirigint espectacles— s'ha apuntat a la possibilitat evident de comèdia de l'obra i ha deixat que els intèrprets s'hi aboquessin cadascú amb el seu propi potencial personal, ja sigui humorístic, clownesc o murri... [+ crítica]