«Al sostre», de Nigel Planer. Traducció de Francis Humble. Intèrprets: Pau Ferran i Oriol Grau. Veus en off: Manel Barceló i Marc Rius. Música: Xavier Mestres. Escenografia i vestuari: Albert Pascual. Ajudant d’escenografia: Marta Georgia. Disseny de so: Àlex Polls. Cap tècnic i llums: Ramon Beneito. Producció executiva: Joan Negrié. Producció: Eloi Isern. Ajudant de producció: Paloma Arza. Premsa: Maria Bravo. Xarxes socials: Lídia Masip. Disseny gràfic i fotos: Albert Rué. Direcció d'Israel Solà. Producció: Sala Trono de Tarragona. Sala Joan Brossa, Escenari Joan Brossa, Barcelona, 10 gener 2019.

En temps de Miquel Àngel, parlar de propietat intel·lectual, de drets d'autor i de l'exercici del plagi era molt lluny de les inquietuds dels artistes de l'època. ¿Què hi ha darrere de la gran obra de Michelangelo di Lodovico Buonarroti Simoni (Caprese, 6 març 1475 - Roma, 18 febrer 1564), l'autor oficial de la Capella Sixtina que ha passat a la història de l'art com a Michelangelo o Miquel Àngel i que, sense màsters pagats o regalats, va exercir d'escultor, pintor, poeta, escriptor i arquitecte renaixentista? L'obra «Al sostre» va representar el debut com a dramaturg de Nigel Planer (Londres, 1953), una altra mena de Miquel Àngel, però contemporani, autor de teatre, cantant, músic, actor i escriptor, conegut popularment pel personatge de Neil Pye, el xicot amb grenyes, veu fosca i figura hippy decadent de la irreverent i a la vegada alliçonadora sèrie televisiva de la BBC dels anys vuitanta del segle passat, «The Young Ones (Els joves)», emesa també en català a TV3, traduïda en part per Francis Humble, precisament el mateix traductor de l'obra teatral en qüestió, que compta amb música original de Xavier Mestres... [+ crítica]