OH, BENVINGUTS, PASSEU, PASSEU...

«La casa nostra». Creadors de la sèrie televisiva: Dani de la Orden, Eduard Sola, Dani Amor, Oriol Pérez. Direcció: Dani de la Orden, Oriol Pérez. Guió: Dani de la Orden, Oriol Pérez, Dani Amor, Eduard Sola, Marta Buchaca, Tomàs Fuentes. Intèrprets: Marc Rius, Adrian Grösser, Paula Malia, Betsy Túrnez, Albert Ribalta, Llum Barrera, Núria Casas, Íria Sena. Producció executiva: Ana Eiras, Toni Carrizosa, Alberto Aranda, Dani de la Orden. Producció associada: Xen Subirats. Producció executiva 3Cat: Oriol Sala-Patau, Conxa Orea. Edició de continguts: Joan Marí de la Fuente, Toni Cama. Realització 3Cat: Laura Serra, Pere López. Realització: Ana García. Ajudant de direcció i regidor: Carles Velat. Ajudant de realització: Marina Forn. Direcció de producció: Ana Eiras, María Fernández. Direcció d'art: Rafel Vives. Direcció de càsting: Cristian Valencia. Direcció de fotografia: Xavi Costas A.A.I., Jordi Rafart. Muntatge: David Gallego (AMMAC), Carlos Hernández (AMMAC). Assessorament lingüístic: David Arnau. Disseny gràfic, pòster i capçalera: Wildpony. Caps de vestuari: Isis Velasco, Rebeca Paz. Cap de maquillatge i perruqueria: Irene León. Cap de so: Martí Palma. Supervisió de so i mescles: Fabiola Ordoyo. Sintonia careta de la sèrie: The Tyets. 2a temporada. 14 capítols. 3Cat / TV3, Sant Joan Despí, 2026.

Si ja ho va dir el mestre, amb aquella sentència mítica i universal, quan assegurava que qualsevol nit podia sortir el sol, no és estrany que diverses generacions després se l'hagin feta seva. En un dels nous catorze capítols de la segona temporada de la comèdia televisiva de situació «La casa nostra» es fa referència a «Qualseol nit pot sortir el sol», entre altres picades d'ullet més o menys literàries o populars. Una segona temporada que té també la incorporació d'artistes convidats com els actors David Bagés o Dafnis Balduz o el periodista Jordi Évole i la periodista Helena Garcia Melero, que hi fan allò que la gent del cinema anomena un “cameo”. Si en la primera temporada de «La casa nostra», també de catorze capítols de mitja hora cadascun, la trama semblava més de continuïtat, amb planteig, nus i desenllaç i amb sorpresa surrealista final inclosa, en aquesta segona temporada els catorze capítols fa la impressió que vagin cadascun pel seu compte i el que hi passa en un obligatòriament no es repesca en els següents, tret d'alguna excepció. Això fa que aquesta segona temporada sembla que hagi estat més aviat pensada per consumir sense fil de continuïtat i això fa també que el contingut global se'n ressenti i pateixi d'alguns alts i baixos, alguns provocats per una bona dosi d'absurditat i perquè no sempre mantenen el mateix nivell... [+ crítica]