«Ni en broma», de Xavi Morató. Intèrprets: Jordi Díaz i Nesa Vidaurrázaga. Escenografia: Albert Ventura. Il·luminació: Jordi Ventosa. Espai sonor: Joan Gil. Vestuari: Olga Arias. Caracterització: Júlia Ramírez. Direcció tècnica: Joan Segura. Fotografia i cartell: Daniel Escalé. Producció: Anexa. Direcció: Jofre Borràs. Sala Versus Glòries, Barcelona, 20 desembre 2024.
M'imagino l'aspirant a alcadessa que protagonitza aquesta comèdia del dramaturg i guionista Xavi Morató (Barcelona, 1983) a les escales del Parlament de Catalunya, abans de Nadal, a l'hora de cantar nadales —un costum que s'havia desterrat i que ha tornat després de divuit anys— amb la resta de col·legues d'escó, i ella, davant de tots, en un arravatament de lucidesa, passant-se per un lloc que sé i em callo, els draps de les dues banderes —la catalana i l'espanyola— com les dues que pengen escenogràficament en aquesta obra i que serveixen per generar un dels moments més irreverents —no apte per a patriotes— de la comèdia «Ni en broma». Parlo de comèdia, però «Ni en broma» és en realitat una sàtira molt seriosa carregada de reflexió explosiva sobre els tòpics, els prejudicis, els tics i les conveniències morals que dominen la política d'aquest primer quart de segle XXI —tot i que potser l'han dominada sempre— i que porten sovint a enfarfegar el llenguatge per mor del gènere o evitar i censurar segons quines expressions per mor d'un codi establert de correcció que canvia de barem segons el vent que bufa... [+ crítica]
