TORNAR A LA CLOSCA ADOLESCENT

«Ramon», de Mar Monegal. Intèrpret i músic: Francesc Ferrer. Espai escènic: Anna Tantull. Dramatúrgia projeccions: Josep Galindo. Audiovisuals: Toni Roura. Disseny de llum: Conchita Pons. Vestuari: Mar Monegal. Producció executiva: Laura Manchón. Fotografia: MW Fotografia. Un projecte de Mar Monegal i Francesc Ferrer en coproducció amb EÒLIA. Direcció: Mar Monegal. Sala Atrium, Barcelona, 7 novembre a 28 desembre 2019. Reposició: Teatre Eòlia, 1 setembre a 4 octubre 2020. Reposicions en gira per diversos escenaris 2020/2021. Reposició: Teatre Poliorama, Barcelona, 28 març a 25 abril 2022. Reposició: Sala Atrium, Barcelona, 5 desembre 2024 a 12 gener 2025.

El personatge del Ramon, protagonista i títol d'aquesta història de ressò autobiogràfic, que ja fa més de cinc anys es van treure de la màniga a quatre mans la dramaturga Mar Monegal i l'actor Francesc Ferrer, arrossega una motxilla difícil de descarregar: ser el petit de tres germans, haver estat una mica malcriat, arribar a la frontera dels quaranta, trencar amb la parella perquè ella vol ser mare i ell no vol tenir descendència, patir els alts i baixos de la professió teatral, ser una de les moltes víctimes de la precarietat laboral i no tenir accés a un habitatge digne i, en conseqüència, haver de tornar a casa i, per acabar-ho d'arrodonir, a la mateixa cambra on ell i els seus germans van passar els anys de fetitxisme per segons quines figures, amb els cartells mítics penjats a les parets i els utensilis d'adolescència com una bicicleta o una guitarra. Dit així, els qui no hagin vist «Ramon» poden pensar que és una història tòpica que les sèries televisives o les pel·lícules de caire “indie” han servit sovint per encaterinar un public determinat. Però en el cas de «Ramon», de Mar Monegal (Barcelona 1980), la sinopsi no fa res més sinó enganyar afectuosament els espectadors perquè del presumpte tòpic se salta a la sensibilitat, de l'aparent comèdia se salta al dramatisme que esclata com un meteorit en qualsevol família quan els visita, com diu l'actriu Carme Elias, el senyor Alzheimer... [+ crítica]