DE LA A A LA Z PASSANT PER BROSSA I TIRO PERQUÈ EM TOCA

«#Brossa». Direcció i dramatúrgia: Gemma Beltran. Adaptació: Gemma Beltran. Intèrprets: Queralt Albinyana, Anna Alborch i Marc Pujol. Música i arranjaments: Paco Viciana. Espai escènic: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Disseny mirall: Berta Vallribera i Montse Garre. Vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran. Disseny de la il·luminació: David Bofarull. Fotografia i audiovisuals: Sergi Garriga Riu. Màscares Comèdia de l’art: Stefano Perocco. Titella: Gemma Beltran. Construcció titella: Adrià Herrero. Realització vestuari: Leo Quintana i fons d’armari Dei Furbi. Producció executiva: Maria G. Rovelló. Ajudantia de producció: Katia González. Distribució i comunicació: Joan Fernandez EQM. Cap Tècnic: David Bofarull. Imatge: Alberto Frenegal. Fragment del documental ‘La camisa de Christa Leem‘, dirigit per Leonor Miró; Producciones Doble Banda S.L. 2012 (material original enregistrat per la Fundació Brossa). Coproducció Fundació Joan Brossa i Baubo SCCL/Gemma Beltran/Cia Dei Furbi. Companyia resident: Fabra i Coats i al Centre de les Arts Lliures / Fàbriques de creació. Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ICEC. Agraïments: Yolanda Olmos, Joan Estrada, Nau Ivanow, Marta Figueres, Marino Gutiérrez, Mabel Beltrán, Studi Isadora, Cuscusian*s. Ajudantia de direcció: Adrià Herrero. Direcció: Gemma Beltran. Sala Joan Brossa, Centre de les Arts Lliure - Fundació Joan Brossa, Barcelona, 14 abril 2023.

El que ja és el desè espectacle de la llarga nòmina de la companyia Dei Furbi, que dirigeix Gemma Beltran, s'endinsa en el joc ple de sorpreses de Joan Brossa i el posa al dia amb l'afegitó del símbol numeral #, anomenat “Hashtag” perquè, potser sense que se'n sigui gaire conscient, moltes de les creacions escèniques de Joan Brossa del segle passat s'avindrien avui a la perfecció amb el llenguatge de símbols i aplicacions que poblen l'univers digital. No costa gaire d'imaginar-se el poeta, pioner de la performance i dramaturg Joan Brossa (Barcelona, 1919 - 1998) passant-s'ho pipa com una criatura amb el minimalisme excitant del TikTok o qui sap si també amb el futurisme enigmàtic del segle XXI de la mà de la recent nascuda Intel·ligència Artificial, a través del ChatGPT (acrònim de l'anglès “Chat Generative Pre-trained Transformer”). La companyia Dei Furbi fa amb l'espectacle «#Brossa» una delicada representació on hi cap de tot: el transformisme, el circ, el fregolisme, el surrealisme, el cant a capella... I sempre amb la força i senzillesa de la llengua com a base d'una partitura fonètica i musical plena d'onomatopeies, enllaços sil·làbics o encadenaments de paraules que acaben formant un tot dramatúrgic al servei de l'obra plenament singular de Joan Brossa. Podríem parlar de teatre de cabaret, de cafè-teatre o de teatre físic, i sempre amb una guspira d'humor, de sàtira i de lletra menuda, des que apareix un presumpte cobrador del frac (o del frac-às) que reclama un deute de l'autor per entrar en un joc màgic on unes estructures escenogràfiques que fan la funció de porta i de mirall a la vegada permeten tant multiplicar els tres personatges per sis com fer un doblet de cadascun d'ells amb una simple posició mig acrobàtica, en fase de levitació, que permet el diàleg entre el jo i el jo, després d'aparèixer com un cuc humanitzat d'un conte fantàstic... [+ crítica]