SALÓ DE L'AUTOMÒBIL “GREASE”

«Grease, el musical». Original de Jim Jacobs i Warren Casey. Adaptació: David Serrano. Intèrprets: Mario Barrero, Sergi Boix, Carmen Bravo, Berta Butinyà, Jan Buxaderas, Ana de Alva, Diego de Domingo, Paula Domínguez, Samuel Gómez, Nerea González, Quique González, Elisa Hipólito, Mia Lardner, Marc López, Victor Massan, Miguel Mateos, Kucas Miramón, Isabel Pera, Marc Ribalta, Alba Samitier, Alicia Santos, Rocío Serrano, Sònia Vallverdú, Toni Viñals, Pau Zeiss. Músics: Carlos Abril, Adrià Aguilera, Rubén Alcázar, Tito Bonacera, Marc Buch, Albert Comaleras, Oriol Cusó, Pau Gimeno, Eloi Lopez, Ivó Oller Soler, Raúl Patiño, Jaume Peña, David Sánchez. Coreografies: Toni Espinosa. Producció artística: Carmen Márquez. Director associat: Juan Carlos Fisher. Direcció tècnica: Guillermo Cuenca. Disseny de vestuari: Ana Llena. Disseny d'escenografia: Ricardo Sánchez Cuerda. Disseny d'il·luminació: Juanjo Llorens. Disseny de so: Gastón Briski. Disseny de caracterització: Chema Noci. Traducció i adaptació de les cançons: Alejandro Serrano i David Serrano. Direcció de càsting: Carmen Márquez i Carmelo Lorenzo. Gerencia de companyia: Carmelo Lorenzo. Productors executius: Marcos Cámara i Juan José Rivero. Productors: Pilar Gutiérrez, Marcos Cámara, José María Cámara, Juanjo Rivero i David Serrano. Direcció producció artística: Carmen Márquez. Dirección tècnica adjunta: Javier Ortiz. Cap tècnica: Jaume Vergés. Cap regidoria: Maite Prieto. Regidoria: Brian Ramos. Cap maquinària: Juan Mariño. Maquinària: Víctor Moreno (Bitxo). Utilleria: Isabel Márquez. Cap de llums: Crispi Tuset. Llums: Daniel Sánchez. Canoners: Ian Cruz i Constanza Montes (Coni). Cap de so: Adrián Galones. Microfonistes: Carlos Calvo (Letes) i Adriá Avia. Cap de vestuari: Ricardo Wakeham. Sastreria: Noelia Echevarría. Caracterització: Eva Casanova. Tècnics suport muntatge (so): David Mielgo i Pedro Galán. Programació i contractació: Carmen Ruiz i María Solatxi. Administració: Jesús Villaverde, Itziar Conde, Patricia Caballero, Marta Fernández, Belén Fernández, Montse Hernández, Isabel Chueca. Relacions publiques: Blanca Guindo, Rut Fournier i Lucía Ramos. Comunicacio i premsa: Clap Media / Dani Querol. Fotografía: Javier Naval. Agència creativa: Santacc, Liwicreando. Agència digital: Voilà Media. Web: SantaCC. Oficina CFO: Sonia Ortega. Director d'operacions: David Barrañeda. Director de vendes: Iñaki Pérez. Directora de màrqueting: Noelia Gil. Director de programació: Javier Muñiz. Màrqueting: Martina Malleville, Ángela García, Álvaro García, Miguel Ángel Cortés, Alicia Caballero, Beatriz Martín. Serveis audiovisuals: César Cámara. Vendes i grups: Noemí del Bosque, Alejandra Comín, Alejandra Osuna, Patricia Sánchez, Ana Perea, Alejandro Barbero. SOM Produce. Direcció musical: Joan Miquel Pérez. Direcció escènica: David Serrano. Teatre Tívoli. Barcelona, 3 desembre 2022.


«Grease» és un espectacle per a tots els públics. Com més temps passa, encara més. Perquè el tractament de la història que es desenvolupa en un centre d'estudis per a adolescents (la Rydell High Schooll) ho facilita. Per als que van veure «Grease» ja fa anys, el 2006, al Teatre Victòria, dirigit per Ricard Reguant, o a la cúpula de Las Arenas, el 2011, en la primera inauguració d'aquest espai, dirigit per Coco Comin i Manu Guix —aleshores amb algunes funcions en català, un fet que ara sembla impossible—, trobaran en aquesta reposició revisada de SOM Produce els canvis que el temps obliga a fer i sobretot una efemèride important: la commemoració del 50è aniversari del naixement de «Grease». Els successius directors del musical no ho amaguen: volen ser fidels als muntatges originals de Broadway i Londres. I la veritat és que l'embolcall de «Grease» transporta a l'època en què els xicots portaven xupa, les noies portaven faldilles acampanades i la brillantina i el fixador eren gairebé tan imprescindibles com ho és ara el telèfon mòbil. Per a qui no ha conegut l'època, li deu semblar que el transporten a un planeta desconegut. Per als qui els sona d'alguna cosa, el viatge a la nostàlgia és tan perillós com pensar-se que no hi ha hagut mai millors temps que els passats... [+ crítica]