«Una noche sin luna», de Juan Diego Botto. Intèrpret: Juan Diego
Botto. Escenografia: Curt Allen Wilmer (AAPEE) amb Estudiode Dos.
Il·luminació: Valentín Álvarez (AAI). Vestuari: Elda Noriega (AAPPE).
Espai sonor: Pablo Martí Jones. Música original: Alejandro Pelayo.
Attrezzo: Eva Ramón. Ajudant d'il·luminació: Raúl Baena. Intèrpret de la
cançó “Anda jaleo”: Rozalén. Cançó “Pequeño vals vienés (Take this
Waltz): Morente i Lagartija Nick. Estudis de gravació: EStudio 1 / Mac
Producciones. Fotografia cartell: Sergio Parra. Fotografia escena:
MarcosGpunto. Disseny gràfic del cartell: Javier Naval. Disseny gràfic
del dossier i del programa fora del TNC: David Sueiro. Cap de premsa:
María Diaz. TEaser i documentació audiovisual: Bernardo Moll Otto.
Disseny web: Olga Rodríguez. Construcció escenogràfica: Pascualin
Estructures i Scnik. Transport: Taicher. Distribució: Concha Busto
Producción y Distribución. Direcció i disseny de producció: Nur Levi.
Direcció tècnica i tècnic d'l·luminació i so: Manuel Fuster. Maquinista i
attrezzista: Giovanni Colangelo. Gerent i regidora: Menalie Pindado. So
en gira i muntatge: Rubén Muiño. La Rota Producciones, Barco Pirata
Producciones i Concha Busto Producció y Distribución. Ajudanta de
direcció: Xènia Reguant. Direcció: Sergio Peris-Mencheta. Sala Gran,
Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 9 desembre 2022.
L'actor
i dramaturg argentí Juan Diego Botto (Buenos Aires, Argentina, 1975),
format i establert a Madrid, després de perdre el seu pare el 1977, amb
la dictadura del colpista militar Jorge Rafael Videla i arran de la
dramàtica desaparició de fins almenys 9.000 resistents i dissidents
argentins, té una sensibilitat especial per la injustícia i la immunitat
del feixisme de tots els colors. El pes de la pròpia història personal
de Juan Diego Botto es reflecteix, com ja ha fet en alguna de les seves
altres interpretacions tant de teatre com de cinema, en aquesta mirada
tocada de sensibilitat durant més de 100 minuts sobre l'assassinat de
Federico García Lorca a mans del feixisme colpista contra el govern de
la República espanyola del 1936. La història és encara tan oberta que no
fa encara ni tres mesos que una de les descendents de García Lorca, la
seva neboda Gloria García Lorca (Nova York, 1945), repetia el que és per
ara la veu oficial de la família: Intentar buscar i recuperar les
restes de García Lorca on va ser afusellat, entre Viznar i Alfacar, el
18 d'agost del 1936, juntament amb el mestre republicà Dióscoro Galindo i
els banderillers Joaquín Arcollas i Francisco Galadí, per a la família,
seria trencar amb la memòria del que realment va passar. Allà el van
matar i allà el van enterrar. És, diu la família, un símbol de tants
afusellats i víctimes del franquisme. L'espectacle «Una noche sin luna»,
que fa una al·legoria d'aquella nit sense lluna de l'agost del 1936 de
l'afusellament, és una barreja de la veu del poeta García Lorca, a
partir d'entrevistes, textos, poemes o discursos i també de
l'especulació sentimental i literària que fa el mateix Juan Diego Botto,
autor del text, i de la imaginació amb què imprimeix el final tràgic
del poeta... [
+ crítica]
