L'HERÈNCIA PUTATIVA DEL SENYOR ARTURO

«Adeu Arturo». Guió i idea de Jordi Milán. Intèrprets: Montse Amat, Miquel Arnau, Nuria Benet, Víctor Gómez, Àlex Gonzàlez, Filomena Martorell, Virginia Melgar, David Ramírez, Toni Sans, Xavier Tena i Annabel Totusaus. Escenografia: Castells Planas i La Cubana. Vestuari: Cristina López. Auxiliar vestuari: Leo Quintana. Caracterització: La Bocas. Composició cançó final i arranjaments musicals: Joan Vives. Coreografia: Leo Quintana. Disseny de vídeo: Joan Rodón (dLux.pro). Disseny de so i tècnic so: Jordi Agut (Txoli). Disseny i tècnic de llums: Aleix Costales. Utillatge: La Cubana. Disseny gràfic: Lila Pastora. Administració: Natalia Morillas. Cap de comunicació: Pol Vinyes. Cap de producció: Frederic Santa-Olalla. Cap i coordinació de figuració: Miguel Arnau. Tècnic de llums: Dani Sánchez. Cuidador del lloro: Jesús Ayala. Figuració: Alexandre Cortès, Guillem Cuxart, Toni Padilla, Àlex Rodríguez, Cristian Saldaña i Albert Serra. Ajudant de vestuari: Tati Fabregat. Ajudant de caracterització: Raúl Herrera. Pròtesis dentals: David Chapanoff. Construcció de cortinatges: Pilar Albadalejo. Serveis audiovisuals: Josep Maria Marín (Movi-cine). Fotografia i “making of”: Joan Riedweg. Animatrònic: David Chapanoff i Pedro Alfonso Márquez. Gravació musical: My Music. Agraïments de participació: Miguel Noguera (intèrpret gravació Arturo Cirera). Agraïments especials: Núria Feliu, Casal Gent Gran de Llicà d'Amunt (número castanyoles), Cristina Prat i Marta Acín (assessorament castanyoles). Agraïments de col·laboració: Anaïs Muñoz, Mahsa Dinani, Miquel Planas, Valeri Laguna i Javi Besa. Direcció tècnica i cap tècnic: Pere Pau Hervàs. Ajudant de direcció: Juanjo Sánchez. Direcció: Jordi Milán. Companyia La Cubana, Teatre Coliseum, Barcelona, 8 febrer 2022.

De la llarga nòmina d'espectacles multipolifacètics de La Cubana i dels seus ara ja més de quaranta anys ben portats hi ha un tret comú: la participació sempre en tots ells de part o tots els espectadors com a intèrprets improvisats o espontanis sovint sisplau per força. Amb l'espectacle «Adeu Arturo», la companyia s'ha hagut de reinventar a causa de les circumstàncies epidemiològiques, mascareta inclosa, que no aconsellen encara una excessiva interacció personal. Però això no ha de decebre els milers de “cubanaires”, “cubaneros” i “cubanites” que passaran pel Teatre Coliseum de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona perquè des del primer moment se sentiran copartíceps del funeral festiu que La Cubana ha rebut l'encàrrec d'organitzar per atendre les últimes voluntats del patrici andorrà, però establert a Barcelona i tota una figura universal, el senyor Arturo Cirera Mompou, un personatge carregat de medalles, honors i condecoracions de tot el món, entre les quals no falta el venerable llautó de la Creu de Sant Jordi. Tan il·lustre patrici és Arturo Cirera Mompou que la mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada per als amics, quan s'assabenta per les xarxes de la seva mort, ofereix el servei de cos present al Saló de Cent de l'Ajuntament. Però la família —una trepa de nebots i nebodes endolats de cap a peus com si fossin corbs— hi renuncia perquè ha d'acceptar que el “tiet Arturo” hagi triat el també centenari Coliseum i les seves entranyes per fer, just el dia que complia els 101 anys, l'últim adéu al món... [+ crítica]