«El mar: visió d'uns nens que no l'han vist mai». Dramatúrgia d'Alberto Conejero, a partir de textos dels infants de l’escola de Bañuelos de Bureba, del seu mestre Antoni Benaiges, de Patricio Redondo i de Marina Garcés i d’Alberto Conejero. Intèrprets: Xavier Bobés i Sergi Torrecilla. Espai escènic: Pep Aymerich. Audiovisuals: Albert Coma. Espai sonor: Julià Carboneras. Il·luminació: Joana Serra i Mario Andrés Gómez. Disseny d'art: Anna Auquer. Pintura: La Beren. Assessorament documental: Sergi Bernal. Testimonis de l'àudio: Documental “El retratista” d'Alberto Bougleux i Sergi Bernal. Alumna en pràctiques de l'Escola Eòlia: Natàlia Jiménez. Equips tècnics i de gestió de la companyia i del TNC. Producció executiva: Imma Bové. Col·laboració en la traducció dels textos al català: Martí Sales. Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Xavier Bobés. Direcció: Xavier Bobés i Alberto Conejero. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 17 febrer 2022.
Des que l'estiu del 2010 es van exhumar les restes d'una fossa comuna a la muntanya de La Pedraja, prop de Villafranca Montes de Oca, a la província de Burgos, on els testimonis dels més grans deien que s'hi havien enterrat prop de tres-cents afusellats pels feixistes del cop d'estat del 1936, el nom del mestre català Antoni Benaiges i Nogués, nascut a Mont-roig del Camp el 1903 i assassinat el 25 de juliol del 1936, va ser objectiu d'una recerca iniciada pel fotògraf Sergi Bernal, que va estar present en els treballs d'exhumació com a documentalista gràfic, arran d'un atzar quan un dels testimonis li diu que en aquella fossa hi havia enterrat qui havia estat el seu mestre a l'escola del poble Bañuelos de Bureba. De les restes exhumades, només se'n van poder identificar 23 i entre aquestes 23 no n'hi havia cap, pel seu mal estat, que es pogués relacionar amb Antoni Benaiges. Però això no va ser impediment perquè el fotògraf Sergi Bernal busqués els descendents de l'antic mestre republicà, d'idees d'escola moderna, seguidor del mètode Célestin Freinet i impulsor amb els infants de l'escola de Bañuelos de Bureba d'un diari escrit per ells gràcies a una impremta i també un gramòfon que el mestre va pagar de la seva butxaca. Té un relleu especial la publicació dels infants de l'escola que parlen del mar que no han vist mai i com se l'imaginen. Sobretot a partir de la promesa que el mestre de Mont-roig del Camp els havia fet que els portaria a veure'l en una mena de colònies improvisades i que passarien al mas de la seva família. Antoni Benaiges havia estat abans en una escola de Vilanova i la Geltrú i el seu idealisme el va portar destinat en aquell poble de la comarca de La Bureba per poder treballar amb infants d'una escola rural de l'època... [+ crítica]
