 |
| Míriam Iscla i Ernest Villegas en una escena de «Galatea» (TNC, 2021) |
L’obra «Galatea» de Josep Maria de Sagarra se situa al costat d'«Ocells i llops» i «La fortuna de Sílvia», considerades les tres una nova línia de l'autor. Sobre la primera estrena de «Galatea» el desembre de 1948 al Teatre Victòria, Josep Maria de Sagarra recordava que l’insòlit fred d’aquell hivern —i la falta de calefacció al teatre— van fer que el públic veiés l’obra tremolant amb els abrics posats. Curiosament, ara no fa un fred insòlit, però els espectadors del 2021 sí que viuen una situació també insòlita amb les mesures que imposa el coronavirus com les de mantenir la distància entre butaques o l'obligatorietat de la mascareta durant tota la representació. En aquella primera estrena, el 1948, l’obra no va ser ben rebuda per la majoria de la crítica, i Josep Maria de Sagarra es planyia que l’haguessin insultat com si fos un incendiari o un corruptor de menors. La seva bona intenció d'aportar un teatre més universal als espectadors de postguerra no va quallar entre el públic elitista d'aquell moment. Tot i així, el dramaturg no s’estava de defensar l’obra: «Amb “La fortuna de Sílvia”, amb “Ocells i llops” i sobretot amb “Galatea” creia, i crec sincerament, que intentava fer un teatre més d’acord amb la meva consciència i més d’acord amb el clima espiritual del nostre temps». Amb el temps, el periple per la postguerra europea d’aquesta domadora de foques de «Galatea» amb nom de nimfa marina ha acabat ocupant un lloc preeminent entre els títols més importants de la literatura dramàtica en llengua catalana. Coincidint amb la nova versió de «Galatea», dirigida ara per Rafel Duran, recuperem tres documents del 1998: Una entrevista amb Ariel García Valdés («Els personatges de “Galatea” són proletaris». La dama de les foques, 13.11.1998); una entrevista amb un dels actors protagonistes d'aquell muntatge, Pere Arquillué; i un reportatge del 1994, quatre anys abans, amb motiu del centenari de l'autor («La musicalitat de Sagarra més enllà de l'escenari»), tots tres documents d'hemeroteca publicats en el seu moment.
