«Separacions», d'Ever Blanchet. Traducció de Gerard Vàzquez i Jordi Barra. Intèrprets 2002: Pere Anglas, Lali Barenys, Jaume García, Alícia González, Màrius Hernàndez, Eva de Luís. Il·luminació de Pep Gàmiz. Intèrprets 2019: Eva de Luis, Rafaela Rivas, Míriam Tortosa, Christian Cánovas, Antonio del Valle i Raül Tortosa. Disseny de so i llum: Daniel Gener. Vestuari 2002: Sarai Mestre. Vestuari 2019: Helena Mateu. Espai escènic i direcció 2002: Ever Blanchet. Direcció 2019: Pere Anglas. Producció 2019: Versus Glòries i Apunta Teatre. Versus Teatre, 1 octubre 2002. Reposició: Sala Versus Glòries, Barcelona, 27 març 2019.

Ever Blanchet torna a mostrar la seva capacitat com a autor amb l'última obra que ha estrenat a la sala que dirigeix. Potser no és ara l'hora de descobrir-ho, però sí de dir-ho. A la Sala Versus Glòries es parla de les separacions de parella des d'una òptica interna. «Separacions», aquest és el títol de l'obra, manté un fil argumental que lliga les dues hores llargues que dura l'espectacle a través d'una de les parelles (Oriol i Naïma). Al seu voltant, amb els seus alts i baixos com a parella, els altres quatre intèrprets es reprodueixen, es multipliquen, creixen, es desfan i desapareixen. Per tant, «Separacions» és una obra feta amb vocació de collage on totes les peces han d'encaixar per acabar de fer el conjunt. Si es qualifiqués «Separacions» com una comèdia, caldria dir que no és una comèdia convencional, malgrat les entrades i sortides per fer el "canvi de parella", una jugada que ja s'insinua només començar, amb una escena de ball. Però «Separacions» no es pot qualificar, ras i curt, de comèdia perquè és molt més. És un reflex de la vulnerabilitat de la societat contemporània, centrada en la generació dels que surten dels vint i entren als quaranta... [+ crítica]