«El futur», d'Helena Tornero. Intèrprets: Ester Cort, Júlia Genís, David Menéndez i David Vert. Escenografia: Enric Planas. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: Marc Lleixà. So: Pau de Nut. Audiovisuals: Jordi Soler Quintana. Caracterització: Toni Santos. Moviment: Jaume Sangrà. Ajudanta d'escenografia: Mercè Luchetti. Assistent d'audiovisuals: Ana Ugarte. Participants en la gravació: Mohamad Abdulmajid, Ahmed Alhamso, Mustafa Al Musa, Lola Armadàs, Alicia G. Reyero, Ester Nadal i Manar Taljo. Ajudant direcció: Oriol Morales i Pujolar. Direcció: Helena Tornero. Coproducció: TNC i Teatre en Xarxa. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 23 març 2019.

¿Teatre per a joves...? Bé, segur que sí. Però també per a espectadors veterans. El perill d'etiquetar generacionalment un espectacle teatral és que es pot caure en el mateix error que ha caigut sovint la literatura juvenil: que moltes obres “per a joves” són molt més enriquidores que segons quines que es fan passar per “adultes”. I vet aquí que «El futur», de la dramaturga Helena Tornero (Figueres, Alt Empordà, 1973), és d'aquestes. Per això em sembla que «El futur» es mereixeria una reprogramació en un «futur», valgui la redundància del títol, per posar-la a l'abast dels espectadors en general i sense restricció de calendari. També es parla d'«El futur» com d'una obra que aparentment fa ficció de la ficció (alerta que això no vol dir ciència-ficció!), però jo em quedo del tot amb la seqüènciació de la trama lineal que, durant gairebé dues hores que passen volant, segueixen els protagonistes de l'obra, capitanejats pel personatge de la Diana, la noia jove, interpretada per Júlia Genís, no pas debutant en teatre perquè ja fa quatre anys que ho va fer, també amb Helena Tornero, a El Maldà amb l'espectacle «Kabarret Protocol», al costat del seu pare, el veteraníssim actor Oriol Genís. Continuïtat de nissaga escènica, doncs, ara sí amb mèrit propi i aires de revelació guanyada a pols... [+ crítica]