«Croades (Croisades)», de Michel Azama. Adaptació i traducció: Santiago Sans. Intèrprets: Pere Aguiló, Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau i Gerard Vidal. Escenografia i vestuari: Caterina Bonet i Helena Torres. Moviment: Andreu Raich. Veu: Esther Bové. Disseny d’il·luminació: Memé Boya. Espai sonor: Àlex Polls. Fotografia: Carlos Benito Ballester. Disseny gràfic: Guillem Moreno. Tècnics d’il·luminació: Àlex Felip, Guillem Moreno, Jaume Vidal. Tècnics de so: Guillem Fernández, Lluc Martí. Direcció: Jordi Vilà. Companyia La Ràtzia. El Maldà, Barcelona, 16 setembre 2018.

Guerra de guerres. Michel Azama (Vilallonga de la Salanca, Rosselló, 1947) fa una paràbola sobre l'absurditat i la crueltat de la guerra —de qualsevol guerra— amb un text teatral que la jove companyia La Ràtzia, sorgida d'un projecte final de quart curs de l'Institut del Teatre, dirigit per Jordi Vilà, porta al seu terreny amb un registre multidisciplinar que va des de la performance inicial a les escales de les Galeries Maldà abans de pujar a la sala des d'on s'emporta el «ramat» amunt a la recerca de la terra promesa, fins a l'espai emmoquetat de cautxú berrugós, com un territori d'enlloc ni de ningú on la desolació i la mort campen com en un cràter lunar per explorar. La proposta dramatúrgica de Michel Azama —conegut aquí, entre altres coses, perquè el 2010 va impartir un curs de dramatúrgia a la Sala Beckett— és prou agosarada per posar un repte de llistó alt a qui s'hi enfronti i encara més si la companyia pràcticament s'hi estrena... [+ crítica]