EN AQUEST MÓN DE MONES HI HA MÉS BÈSTIES QUE PERSONES

«Bonobos», de Laurent Baffie. Versió de Julián Quintanilla. Traducció: d'Edu Pericas. Intèrprets: Oriol Casals, Maria Garrido, Mònica Macfer, Xènia Reguant, Jordi Soriano i Elías Torrecillas. Escenografia i espai escènic: Xavi Erra. Il·luminació: Jordi Ventosa. Espai sonor: Rai Segura. Moviment: Anna Rosell. Vestuari: Axa Guarch. Imatge: Frankie de Leonardis. Fotografia: Daniel Escalé. Adaptacions gràfiques: Marc Nogué. Producció: Anexa (en acord amb Gustavo Yankelevich i Diego Romay). Agraïments: Zanuy i Ferré i Catasus. Ajudanta de direcció i regidoria: Teresa Navarro.  Direcció: Edu Pericas. Teatre Borràs, Barcelona, 12 d'abril 2024.

Que el món és un món de mones ho sap tothom. Però que una comunitat de veïns s'assembli a una comunitat de bonobos, aquesta espècie de ximpanzés que diu que tenen una gran afinitat amb els humans i que, a més, tenen fama de regir-se per un poder matriarcal, ja és tota una altra cosa. L'arrencada d'aquesta comèdia de bulevard del francès Laurent Baffie (Montreuil, Seine-Saint-Denis, 1958), autor d'una altra comèdia vista aquí entre els anys 2012 i el 2013, «Toc Toc», adaptada per Jordi Galceran i dirigida per Esteve Ferrer, sobre el Transtorn Obsessiu Compulsiu (TOC), torna a posar sobre l'escenari uns personatges amb discapacitats prou comunes, però poc protagonistes d'històries teatrals. Tres companys des de petits, un sord, un mut i un cec —i això no és un acudit—, volen acabar amb les dificultats amb què topen, per les seves circumstàncies personals, quan volen intentar trobar parella. I no se'ls acut res més sinó muntar una ronda de cites a cegues —mal m'està el dir-ho!— amb tres veïnes del bloc on viuen, però amagant cadascun d'ells la seva discapacitat. És a dir, que el sord no sembli sord, que el mut no sembli mut i que el cec no sembli cec. Això sol ja fa endevinar que l'obra promet embolics a manta i un enginyós recurs inventat pels tres protagonistes perquè cadascú actuï com si no fos el que és sense que les convidades a les cites no detectin el, diguem-ne, frau... [+ crítica]