«Casa Calores», de Pere Riera. Intèrprets: Emma Arquillué, Jordi Boixaderas, Júlia Bonjoch, Arnau Comas, Eudald Font i Rosa Renom. Veu en off: Pablo Derqui. Escenografia: Sebastià Brosa. Il·luminació: Guillem Gelabert. So: Jordi Bonet. Vestuari: Marian Coromina. Caracterització: Clàudia Abbad. Fotografia assaig: Arnau Bach. Fotografia i vídeo promocional: Kiku Piñol. Ajudant d’escenografia: Laura Martínez Pi. Ajudant de vestuari: Gemma Pellejero. Estudiant en pràctiques de direcció (MUET): Lluís Victory. Regidoria: Tito Sánchez. Agraïments: Estudis Oído, Antonio Cruanyes, Dolors Plana, Glòria Cruanyes i Jaume Plana. Una producció de la Sala Beckett. Ajudant de direcció: Xavi Buxeda i Marcet. Direcció: Pere Riera. Sala Baix, Sala Beckett, Barcelona, 10 d'abril 2024.
Es respira l'aire mariner, ni que l'autor Pere Riera (Canet de Mar, 1974) no anomeni en cap moment de la seva obra la població del Maresme on va néixer fa mig segle, terra adoptiva de la colla de Comediants i de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Canet de Mar, terra i mar de contrastos, doncs. Però també de vides modestes i treballadores, felices i desenganyades, visionàries de món obert i recloses en un terrat des d'on es pot arribar a veure el món sencer. A les pel·lícules, a vegades es parla d'actors i actrius “convidats”. Una mica és el que passa en aquesta «Casa Calores», una casa teatral de Pere Riera on dos veterans com l'actriu Rosa Renom i l'actor Jordi Boixaderas, tot i ser dos personatges clau de la trama, sembla que hi siguin com a convidats, perquè molt aviat cedeixen el relleu als quatre intèrprets més joves, i ells dos van fent aparicions intermèdies, gairebé com si fossin els mestres de cerimònies d'entre acte i acte del que ha passat, passa i passarà en aquest terrat amb vistes al mar i al món, ple de records, de nostàlgia, d'il·lusions perdudes i de frustracions guanyades on les plantes hi malviuen els estius més calorosos ni que el gota a gota s'estressi, els fils d'estendre roba es destensin, la vella màquina de rentar faci l'orni, el dipòsit d'aigua del cel serveixi perquè la mànega faci de dutxa i la moda massiva de la parabòlica, segons el Pipa, el manetes amic de la Calores, serveixi perquè el govern els espiï a tots fins i tot per saber quantes vegades fan un riu i estiren la cadena... [+ crítica]
