AQUELLA NOIA DANESA...

«Jo, dona. A Lili Elbe», de Marta Carrasco. Intèprets: Marta Carrasco i Albert Hurtado. Espai escènic: Marta Carrasco, Pau Fernández i Dario Aguilar. Vestuari: Pau Fernández. Il·luminació: Quico Gutiérrez. So: Guillaume Cayla i Joan Valldeperas. Vídeo i muntatge: José Prados. Producció: Cia. Marta Carrasco, Temporada Alta i Centre Cultural Vilanova del Vallès. Equips tècnics i de gestió del TNC. Direcció: Marta Carrasco i Manel Quintana. Teatre de Salt (Gironès), Temporada Alta, 15 novembre 2019. Reposició: Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 23 octubre 2021.

Marta Carrasco sempre ha fugit dels clixés del que s'entén com a “dansa” estricta. La seva és una visió polièdrica que barreja el moviment, la coreografia, l'espai escènic, el so, la il·luminació, el vestuari, els efectes, la poètica i, sobretot, un fil dramatúrgic. Marta Carrasco no necessita el text per explicar una història. El relat oníric dels seus muntatges diu sempre més que mil paraules. Aquesta concepció del gènere teatral —ara se'n diu “híbrid”— que li ha valgut nombrosos reconeixements l'ha situat en un món singular, molt personal, lluny del seu àmbit i molt a prop de l'origen del cinema —¿hauria de dir potser del cinema mut?— que, tant el de fa cent anys com el d'ara mateix, no ha necessitat mai de les paraules si s'explica bé en imatges. No sé si és per atzar, però es dóna el cas que la història de Lili Elbe havia estat recreada també al cinema, el 2015, amb el film «The Danish Girl (La noia danesa)», de Tom Hooper, basada en la novel·la homònima de David Ebershoff. Amb «Jo, dona. A Lili Elbe», Marta Carrasco recull aquests testimonis anteriors i homenatja la pintora danesa Lili Elbe, nascuda a Vejle el 1882 i morta a Dresden, Alemanya, el 1931. És, per a la història de les conquestes socials, la primera persona que es coneix que se sotmet a una cirurgia de canvi de sexe. Pionera trans, doncs, la seva mort s'atribueix precisament a les seqüeles d'una de les últimes cinc operacions de transplantament d'úter que, lluny de la conservadora societat danesa, va poder fer a Alemanya... [+ crítica]