L'ALTRA CARA D'ÈDIP I ANTÍGONA

«Èdip & Antígona». Versió lliure de Crlota Subirós, a partir d'«Èdip rei», «Èdip a Colonos» i «Antígona» de Sòfocles. Traducció catalana en prosa de les obres de Sòfocles: Carles Riba. Dramaturgista: Ferran Dordal. Intèrprets: Moha Amazian, Lurdes Barba, Babou Cham, Joel Cojal, Oriol Genís, Jordi Martínez, Vicenta Ndongo, Albert Pérez, Kathy Sey, Yolanda Sey, Yolanda Sikara, Junyi Sun i Moïse Taxé. Escenografia: Max Glaenzel amb la col·laboració de Josep Iglesias. Il·luminació: Raimon Rius. Disseny de so: Damien Bazin. Música original i direcció musical: Clara Aguilar. Espai sonor: Damien Bazin i Clara Aguilar. Caracterització: Itziar Nzang. Disseny de vestuari: Marta Rafa. Confecció de vestuari: Taller Goretti. Tractaments tèxtils: Berta Riera i Anne Cots. Moviment: Cecilia Colacrai. Ajudanta de vestuari: Alba Paituví. Ajudanta d'il·luminació: Elisabet Castells. Ajudanta d’escenografia: Mercè Lucchetti. Assessorament sobre el text original: La casa dels Clàssics. Assessorament en diversitat: Salima Jirari. Assessorament a la composició i interpretació vocals: Marta Torrella (Tarta Relena). Producció: Teatre Nacional de Catalunya. Agraïments: Jordi Blesa Montoliu i Helena Ros. Ajudant de direcció: Erik Forsberg. Direcció: Carlota Subirós. Sala Gran, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 22 abril 2026.


Mentre la directora i dramaturga Carlota Subirós (Barcelona, 1974) preparava els assajos d'aquest viatge als clàssics de 2.500 anys enrere, amb una versió lliure i lingüísticament desempolsada de la mà de la traducció del poeta Carles Riba (Barcelona, 1893 - 1959) —no han passat 70 anys de la seva mort i encara corresponen drets d'autor als seus hereus durant tres anys—, els quatre astronautes de la Nasa feien, després del 1969, un altre viatge anys llum, amb la missió Artemis II, per visitar l'altra cara de la Lluna. I un cop feta la visita, els terrícoles han descobert que, de moment, no hi ha gairebé res de nou a la part oculta de la Lluna. La directora Carlota Subirós també ha volgut fer, em sembla, una visita a la cara oculta d'Èdip i d'Antígona. El paisatge d'inspiració lunar que han elaborat escenogràficament Max Glaenzel i Josep Iglesias ho vol semblar. Ja sé que és una interpretació i que podria ser la destrucció de Gaza o de qualsevol genocidi, però el mirall transparent que permet veure dos plans en algunes escenes podria ser ben bé el mirall de l'ull de bou d'una nau espacial. Però, com els va passar als astronautes de l'Artemis II, tampoc no es pot dir que els espectadors hi descobreixen gairebé res de nou en la profunditat de més endins... [+ crítica]