«Batecs». Idea original de Nídia Tusal. Autoria i dramatúrgia de Nídia Tusal, Alba Florejachs, Ariana Ruglio i Lara Díez Quintanilla. Intèrprets: Belén Barenys, Alba Florejachs, Cristina Plazas, Bàrbara Roig i Sergi Vallès. Escenografia: Laura Clos “Closca”. Vestuari: Nídia Tusal. Il·luminació: Ganecha Gil. Composició musical: Edna Sey. Espai sonor: Sara Vidal Cabré. Moviment: Ana Pérez García. Caracterització: Imma Capell. Ajudant d’escenografia i col·laboració artística: Eduard Casademont. Coordinadora d’intimitat: Cristina Castellà Reverter. Fotografia: Clàudia Serrahima Urgell. Construcció d’escenografia: Punt de Fuga, logística tècnica d’espectacles. Confecció de vestuari: Sra. Díaz vestuari escènic. Equips tècnics i de gestió de la companyia: Cap tècnic: Àngel Puertas. Cap de producció: Sergi Vallès. Producció executiva. Maria G. Rovelló. Ajudanta de producció: Sara Farré. Difusió i distribució: Marta Riera Pi. Equips tècnics i de gestió del TNC. Producció: Kabut i Teatre Nacional de Catalunya. Ajudant de direcció: Ramon Bonvehí. Direcció: Lara Díez Quintanilla. Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona, 16 abril 2026.
El segle XXI, que ja ha superat el seu primer quart, ha tret a la llum la literatura del jo. I la creació dramatúrgica també ha explorat amb força el que es podria anomenar el teatre del jo. Un jo, sobretot, en veu femenina. No hi ha període de la cartellera on no hi hagi dues o tres propostes que s'inscriguin en el teatre del jo. Una d'aquestes propostes és l'obra «Batecs», una idea que parteix de l'experiència personal de la dissenyadora i figurinista de cinema òpera i teatre Nídia Tusal (nascuda el 1983 a Colòmbia, però arrelada a la comarca de l'Anoia i resident a Barcelona), que va ser mare d'una bessonada el 2018 amb el drama d'haver portat una de les seves dues filles morta a dins mentre regalava la vida a l'altra. A Nídia Tusal, s'hi han afegit, a més de tot l'equip de la companyia, els testimonis anònims de dos centenars de mares que en un moment o altre de la seva vida han passat l'experiència del dol perinatal, en alguns casos amb silenci i fins i tot amb incomprensió per part de la gent del seu voltant. D'aquest recull d'experiències, un cop creada la dramatúrgia, neix «Batecs», un espectacle que, si no tingués el registre teatral, podria ser ben bé un d'aquells espais de docuficció que poblen les televisions i les plataformes. Però «Batecs» fuig del registre de docuficció i el fa intemporal i col·lectiu, perquè el dol perinatal —que ja han explorat també en els seus espectacles altres actrius i directores com Gemma Brió i Clàudia Cedó— no té edat ni època de caducitat i, inevitablement, si no es buida o s'exterioritza s'acaba arrossegant tota la vida... [+ crítica]
